Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

27 de juny de 2012
0 comentaris

[Ambição e coragem] Llengües i més llengües

El Tribunal Suprem espanyol va emetre ahir l’enèsima sentència contra el català. La veritat és que ja no ve d’aquí: és una sentència més, ni la primera ni l’última, i el seu objectiu és posar més pals a les rodes de la difícil normalització de la llengua, cosa que ja sabíem. Tot plegat cansa una mica. Jo ja m’he perdut emmig de tanta anada i vinguda de lleis, estatuts, impugnacions i sentències. Només sé dues coses: que la llengua segueix estant en perill i que tampoc això sembla decidir als nostres governants actuals a donar el pas definitiu que solucionaria d’una vegada per totes el problema. Independència, que rima amb sentència, i que ja rep el suport de la majoria de la població segons enquestes beneïdes oficialment. Deixem-ho aquí.

Ja fa uns dies de l’altra notícia sobre la nostra llengua, negativa com totes últimament. És el projecte de llei que s’ha empescat la comunitat autònoma veïna i que es refereix al català com a aragonès oriental. Si una cosa hem d’agrair als nostres enemics es la potineria amb que fan les coses. Ni el guionista més friqui de Polònia hagués tingut aquesta ocurrència. Sembla clar que la jugada és repetir la del País Valencià amb molts anys de retard: jugar amb els noms, crear divisió entre territoris, anar contra el rigor acadèmic, subvertir tot sentit comú… i recollir-ne els fruits. El més sensacional de la comèdia ha estat un dels arguments de la mare de la criatura (de Ripoll, per més inri) dient que això ho feien per no confondre les llengües. Però senyora, si no hi ha perill de confusió: és la mateixa! I si tan aragonès és el català de la Franja, respectin-lo, protegeixin-lo, ensenyin-lo, oficialitzin-lo! És el seu patrimoni, oi? Doncs siguin conseqüents!

Aquest vespre no parlarem català. Parlarem portuguès (o n’haurem de dir ibèric occidental?). Com diu Paulo Bento, el seleccionador de futbol de la nació germana, el que els cal és ambição e coragem. Ambició i coratge, això és el que necessitem nosaltres també per sortir dels pous on estem ficats, el lingüístic i els altres.

[Imatge: tramvia a Praça do Comercio de Lisboa; www.thelisbonconnection.com]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!