Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

19 de juny de 2012
Solidaritat Catalana
0 comentaris

La conservació del nostre patrimoni, per exemple

[Article personal, en tant que coordinador comarcal de Solidaritat Catalana per la Independència del Tarragonès, publicat als digitals www.tottarragona.cat i a www.tarragona21.cat]

Fa pocs dies, el Diari de Tarragona llançava un crit d?atenció sobre el lamentable estat de conservació del patrimoni cultural de les nostres comarques. Centenars de castells, torres, edificis civils o religiosos, testimonis muts del nostre passat llunyà o més proper, resten mig oblidats o no suficientment ben arranjats, víctimes de la manca de recursos econòmics que afecta, també, a l?àmbit cultural. No tots els monuments tenen la ?sort? de ser tant atractius com la Tarraco romana, el Reus modernista, els castells del Gaià, Poblet, Santes Creus, el Montblanc medieval o Siurana, però són mereixedors igualment del més gran interès tan pels estudiosos com pel gran públic i demanden la mateixa protecció: per això se?ls va declarar en el seu moment Béns Culturals d?Interès Nacional (BCIN).

 
Aquest ?interès nacional? s?ha de concretar en una acurada restauració, un constant manteniment del propi monument i del seu entorn i en una posada en valor amb finalitats científiques, docents i turístiques. Però per fer tot això es necessiten recursos econòmics i aquests no arribaran en la quantitat necessària si provenen d?unes administracions públiques víctimes, al seu torn, de l?asfíxia econòmica que Catalunya pateix des de fa tants anys. Una forma d?aminorar el problema de l?abandonament del nostre ric patrimoni arquitectònic fóra la col·laboració privada. Com bé diu Jordi Rovira, president de la Reial Societat Arqueològica de Tarragona a l?article al principi citat, ?l?administració hauria de captar fons privats, implicar la societat civil, a particulars o a fundacions, seguint el model americà?. Tot i així, crec que el lideratge hauria de correspondre a les nostres administracions, i en aquest sentit l?impuls definitiu el donaria la consecució d?un estat propi per Catalunya, que comportaria un augment en les inversions en educació, salut, infraestructures, innovació o benestar social, però que també possibilitaria una millora evident d?altres facetes de la nostra vida col·lectiva. Per exemple, la conservació del nostre patrimoni.


[Imatge: castell del Catllar; www.elcatllar.cat]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!