Mirades

Legitimitat

No tenia pensat escriure sobre això ara, estava intentant evadir-me uns dies per tal d’agafar aire i poder potser guanyar una mica de perspectiva, aquella perspectiva tan necessària de tant en tant que només et donen la distància, la fredor i la calma. Però no me’n puc estar, un altre cop, no puc. No puc deixar de denunciar, en un moment tan vital, l’enèsima agressió al nostre poble, l’enèsim menyspreu, l’enèsima bala. L’enèsima bala que disparen amb el clar objectiu d’esborrar-nos del mapa en totes les nostres dimensions. La bala d’avui ve en forma de negació explícita de qualsevol diàleg quan intentem –ingenus que som- parlar amb ells per tal de poder convocar un referèndum vinculant per a decidir el futur del país, avalats pel nostre Parlament; ve en forma de menyspreu total als resultats de les recents eleccions democràtiques, de menyspreu a l’única veu oficial que les institucions actuals ens permeten. Ve en forma forma de menyspreu total als resultats de les recents eleccions democràtiques, de menyspreu a l’única veu oficial que les institucions actuals ens permeten. Ve en forma de destitució del fiscal en cap català per expressar que veu legitimitat en la possible consulta. És la constatació d’una realitat que ja sabíem: la veu del poble, ja sigue o no oficial, se la passen i se la seguiran passant per on vulguen, perquè mentre nosaltres ho permetem seguiran tenint la paella pel mànec.

Jo em pregunto perquè anem a votar si després no escolten res del que diuen les urnes. I és que podem donar-hi voltes i més voltes, mirar-ho del dret i del revés, però crec que és en essència ben senzill: hi ha voluntat d’escoltar-les o la hi ha de seguir tocant el violí? La resta és marejar la perdiu i crear soroll per a ocultar l’essència del debat, la mare dels ous del conflicte. I clar que saben què són les urnes, la democràcia i la veu legítima del poble; ho saben, però són conceptes que no formen part del llenguatge que ells parlen, no els interessa, no els interessa analitzar amb rigor la base del problema. És un llenguatge que no parlen, mai més ben dit, i no el parlen perquè els deixa en evidència i els desarma en les consignes del seu feble argumentari. De fet sabem d’algun llenguatge al qual, com a bons imperialistes, sí que farien més cas, però aquí crec que amb bon criteri hem preferit cenyir-nos a les vies democràtiques i pacífiques, entre altres coses perquè d’aquesta manera ens deien que tot era assolible i legítim en l’estat de dret. Però, oh quina sorpresa, s’està fent palès que era mentida: aquí estem, carregats de pau i democràcia, i aquí estem, veient quina és la seua resposta. Mentida. Una mentida que legitima massa coses que prefereixo no pensar.

I davant aquesta situació que es manifesta més clara que mai només hi ha dues opcions pacífiques: o seguir parlant amb la paret at eternum, o anar a buscar la solució. Cada segon que deixem passar sense emprendre aquesta segona opció ens fa una mica més còmplices de la nostra pròpia destrucció. Tenim molt en joc i les declaracions d’intencions ja no serveixen per a res, cal passar als fets –de fet ja estem fent tard- sense dubtar i amb total normalitat democràtica: referèndum vinculant o declaració unilateral d’independència, però prou d’eternitzar el conflicte tal com ells volen. Prou d’anar amb el lliri a la mà contra qui ens envia bales, perquè la prudència ens està fent molt traïdors, massa, traïdors de nosaltres mateixos i del nostre futur com a poble i societat. És el moment de decidir si acceptem morir lentament asfixiats o si realment fem alguna cosa per respirar lliurement com un país normal. Crec que és el primer que hem de decidir i ha arribat el moment de fer-ho. Cal exercir la llibertat, aquí i ara, cal exigir als nostres polítics que ho facin, sense embuts. No podem seguir empresonats per unes lleis que neguen la veu del poble al que es deuen i que ens maten en tots els sentits. I hem de fer-ho sense que ens tremolen les cames, perquè ho farem amb tota la legitimitat del món: pau i democràcia.

Marc Ciurana Adell

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!