Les aigües turbulentes

Diumenge es celebren unes eleccions trans-cen-den-tals, his-tò-ri-ques, de-fi-ni-ti-ves… a Grècia. Adjectius de tota mena per designar uns comicis que, pel que sembla seran una mena de fitxa de dòmino que al caure farà tombar moltes altres fitxes del món mundial, econòmic i polític; o potser seran com aquella famosa papallona que amb un simple batre d’ales, pot ocasionar un huracà a l’altra banda del planeta. Ja serà menys. Sincerament, no m’imagino jo que l’hipotètic triomf del noi aquest descorbatat de Syriza faci que Obama guanyi o perdi les seves, d’eleccions, o que l’euro se’n vagi a can pistraus. Les coses no són tan senzilles.

Sense entusiasmar-me Syriza, aquesta opció tutti-colori (una versió hel·lènica d’Iniciativa per Catalunya), he de confessar que no veuria amb mals ulls que diumenge es fes amb el poder. Raons. Primera, no sé trobar res de positiu en tots els seus oponents (els desacreditats “tinglados” dels Papandreu, Karamanlís i altres famílies, els comunistes “d’abans” o aquests neo-feixistes que fan més por que una pedregada). Segona, ells no estan en contra de l’euro, sinó de les polítiques d’austeritat que, siguem sincers els que sempre hem mostrat comprensió per la posició germànica, comencen a produir els efectes contraris als buscats. Tercera, contra ells s’ha desfermat una gens innocent campanya de descrèdit, amb amenaces de “corralito” i, fins i tot, de talls d’electricitat si guanyen les noves esquerres. De treure pensions, potser també n’han parlat. En tot cas, dir aquestes coses és una falta de respecte a la ciutadania d’aquell país.

Però sigui quin sigui el resultat, deixem que votin en pau, sense posar-los en cap més compromís que decidir el futur del seu país. Ja és ben galdós que al lloc on va néixer el terme democràcia, ara els seus habitants no puguin exercir en la pràctica el vot perquè a la senyora Merkel li interessa A, al senyor Obama B i al senyor Rajoy C. Si tothom continua defensant la seva sobirania amb ungles i dents, per què no també els grecs?

Syriza és una formació, com s’ha dit, roja, violeta i verda. Verda, com els boys in green irlandesos, els buachaillí i glass que aquest vespre, falta ben poc, esperem que tinguin una mica més de sort que els azzurri diumenge passat.

[Imatge: dues Guiness, amb Dublín al fons; ca.wikipedia.org]