Mercadona és notícia

Perdó per fer publicitat explícita (i gratuïta, és clar) al títol de l’apunt, però és que si dic “una coneguda cadena de supermercats és notícia” seria llarg, imprecís i pedant. Bé, en tot cas, avui és notícia per partida doble.

Per una banda, s’anuncia que Mercadona obrirà un nou centre a Tarragona, a la Vall de l’Arrabassada, amb una superfície de 1.500 m2, que s’afegirà als altres dos concorreguts centres (ho puc afirmar per experiència: sóc veí i client d’un d’ells) que hi ha a la vella Tarraco.

L’altra notícia, d’abast més general, són les declaracions del seu president, Juan Roig, destinades a crear una certa polèmica. Diu Roig que “Espanya serà intervinguda si la gent no es posa ‘les piles’ i treballa més” i ha afegit que “això no és un problema només de polítics, ni de sindicats, ni d’empresaris, és a nivell global”.

Hi estic d’acord. Un dels molts llocs comuns que està generant aquesta llarga i maleïda crisi caleidoscòpica que a tots ens afecta és imputar-ne les responsabilitats, de forma exclusiva, als “mercats” (llegiu bancs, grans corporacions i especuladors de tot pelatge) i als “polítics” (així, en bloc). Doncs no és exactament així. Caldrà admetre que, a l’hora d’aprofitar-se de la situació de bonança econòmica que tots vam tenir l’oportunitat de gaudir en el passat (baixos interessos, fàcil accés al crèdit, generós estat del benestar…), qui més qui menys va fer els seus pinitos contribuint a fer créixer aquesta bombolla no només immobiliària sinó global.

Ara tothom es treu les puces de sobre. Qui es va sobreendeutar ara diu que la culpa és del banc o de la caixa, que li va gairebé imposar un préstec a tornar en quaranta anys. Els veïns que tan critiquen l’Ajuntament per haver-se entrampat per construir un poliesportiu innecessari, bé que se’ls queia la bava quan el van inaugurar, orgullosos de posseir una infraestructura que feia ombra a la del poble del costat. Els sindicats, que ara són els primers a enarborar banderes, pancartes, cartells i xiulets, han estat aquests anys còmplices necessaris, per acció o omissió, d’innombrables esguerros: mai no serà prou necessari recordar a l’opinió pública que els dos grans sindicats gaudeixen de cadira (amb vot, dietes, etc.) als òrgans de decisió de tot tipus d’institucions. Bankia, per exemple.

Roig ve a dir, per simplificar, que cal produir més (treballar més, amb l’alt índex d’atur que hi ha i amb la dificultat de trobar feina, no sembla una expressió tan afortunada). Mira per on, més o menys la filosofia germànica de la tan criticada Merkel i que Roig, amb el seu petit imperi comercial, no fa més que posar en pràctica des de fa anys. El resultat és que ara, en plena crisi, es permetrà el luxe de poder obrir un nou centre a Tarragona, amb els evidents beneficis econòmics i laborals que per a la zona comportarà. Hi ha maneres i maneres de fer negoci.

[Imatge: Vilaweb]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *