La dignitat, a cent euros

No ha calgut ni una setmana de temps des del gest de Josep Casadellà, negant-se a pagar un peatge d’autopista, perquè el malestar dels catalans per l’enèssima situació d’injustícia prengui forma amb una massiva protesta que està descol·locant a més d’un. El govern ha passat de “comprendre” l’estat d’ànim dels conductors a amenaçar-los amb una multa de cent euros si gosen fer el que ja han fet milers de persones. Els experts juristes encara ara estan buscant quin article de la reglamentació corresponent i quina argumentació justifiquen aquesta punició. També és molt indicatiu de la trepitjada de poll que ha suposat aquest gest col·lectiu de protesta la desinformació que practiquen els principals mitjans i l’espès silenci de determinats partits i sindicats, desorientats quan un moviment social no encaixa dins els seus pressupòsits.

M’agrada aquesta campanya perquè ve a ser el contrari de la protesta dels indignats. Està feta en clau de país i és pràctica i efectiva: fa mal on ha de fer mal de veritat. S’ha dit que recordava la vaga dels tramvies dels anys cinquanta; jo més aviat em remuntaria a aquelles accions contra l’impost de la sal que Gandhi va promoure a l’Índia tardocolonial. Pocs anys després d’iniciar aquell gest digne contra la potència britànica, el país assolia la seva independència. De mica en mica s’omple la pica.

[Imatge: ca.wikipedia.org]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *