Si m’ho permets, dissenteixo totalment.
Blanc-Negre.
Unes eleccions són unes eleccions, en aquest moment, sotmeses a les regles d’un sistema electoral obsolet que s’ha demostrat ineficaç i injust per l’ús (mal ús) que s’ha fet de la democràcia representativa i que cap partit actual ha fet un gest per canviar. Ja els hi va bé així, a tots, ben agafats a les seves cadires i parlant el mateix idioma encara que sigui en llengües diferents.
I un referèndum és un referèndum: democràcia directa.
Així doncs, aquestes són unes eleccions perfectament normals.
Jo tampoc no accepto vaixell com a animal aquàtic.
Si algú vol la meva opinió que m’ho pregunti directament. Mai he signat un xec en blanc i no ho faré pas ara.
Jo sóc un animal social, no polític.
Disculparàs la meva ignorància però encara no entenc el perquè d’aquestes eleccions anticipades. Amb les meves severes limitacions entenc que, per a convocar un referèndum popular vinculant, no calia anticipar eleccions perquè per demanar aquest referèndum al govern actual només es necessitaven 150.000 signatures del milió i mig dels caps que es van manifestar l’11-S i, seguidament, presentar una ILP al Parlament. O el que és el mateix, un parell de dies i que es mullin! I quan dic un parell de dies és el 14 (sóc supersticiosa) de setembre passat.
Aquestes eleccions són una maniobra perfecta. La meva enhorabona al senyor Artur Mas per la seva estratègia. No esperava menys de vostè. El mateix dia que va formar el govern, jo vaig dir (i penso que alguns blocaires m’ho van sentir dir) que aquest duraria dos anys.
Res a veure amb el sobiranisme i la independència.
Mas havia de fer una feina molt bruta: retallades de drets fonamentals del poble català; cedir a la pressió i el xantatge de les grans corporacions com es va comprovar amb la censura que van fer els mitjans de comunicació públics de les protestes davant la seu de CaixaBank (o retiraven la publicitat) o del discurs de PAH a la gala del Premi Català de l’Any retransmès en directe (directe?) per TV3 i altres coses que no segurament no sabem encara; censura al periodisme lliure de cafeambllet (sentència, una penalització superior a la què demanava la fiscalia); intent de colar-nos un macroprojecte indigne i indignant com Eurovegas amb interessos particulars pel mig (de qui? a aquestes alçades és de domini públic) i amagant les conseqüències reals per al nostre poble (incloent un aspecte que a mi em preocupa molt, l’augment de la ludopatia); la lliçó inaugural del curs acadèmic de la universitat pública catalana d’enguany per un empresari català que cotitza a l’IBEX però que té tot el seu negoci no ja fora de Catalunya, sinó fins i tot, d’EspaÑa i que ha defensat públicament la compra-venda legalitzada de sang i òrgans per complementar el subsidi d’atur, etc., etc., etc.
Aquestes són accions però també hi ha omissions greus. Només un exemple. Sento vergonya pròpia i aliena quan veig TV3 incitant a la ludopatia a través de la publicitat de les apostes per l’internet, un negoci que ja existia, evidentment, però molt controlat, en cercles molt limitats. La publicitat del tabac i l’alcohol està prohibida. Però aquesta, no. Suposo que TV3 no està obligada a publicitar qualsevol cosa. Que algú m’ho expliqui, si us plau. Potser el Rafa Nadal m’ho podria explicar? Per cert, ja li hem donat una Creu de Sant Jordi o el Premi Nacional de l’Esport Català? Aquests premis se’ls ha ben guanyat per utilitzar la seva imatge pública amb finalitats honorables com ho faria qualsevol esportista de la seva alçada (i patrimoni): “Mens sana in corpore sano”.
Doncs, sí, hi havia molta feina a fer i en Mas l’havia de fer ràpid per no perdre clientela en les properes eleccions.
El preu d’aquestes actuacions, prou clar: cremar la imatge d’alguns dels seus col·laboradors i assessors, per accions directes estil Puig i cia. i conseqüències també directes perquè sortirien draps bruts (no tots ni molt menys), com així ha succeït. I l’objectiu també es veia molt clar: salvar el seu cul.
Molt intel·ligent, Herr Mas. Marxes sense portar a judici tots els delinqüents que tens al teu voltant, i vols que me l’empassi? No sé si el cambrer del bar de la cantonada té un títol universitari o no (no és un dir, aquest home existeix) però és la persona més sensata que he sentit aquests darrers mesos: “A mi que em paguin en marcs alemanys, si jo no tinc cap problema… el que vull és cobrar a final de mes”.
Però em vaig equivocar en una cosa. Pensava que només renovaria la seva plantilla per netejar la imatge i… Apa! Ara a treballar-se les properes eleccions: tenim dos anys per fer un “apaño”. Total, els electors tenen memòria de peix i, a més, són idiotes (en el sentit més tècnic del terme) i ja no se’n recordaran de les put.. vull dir, de la feina que ens han manat fer.
Que consti. Si en lloc d’haver guanyat CiU les passades eleccions les hagués guanyat, posem per cas, el Tripartit, estic convençuda que res no hauria estat diferent. Qui mana, mana. I CAT té déu, pàtria i amo. Que no volem reconèixer-ho és un altre tema.
Notícies com aquesta d’avui m’ajuden a veure-ho encara més clar.
http://www.vilaweb.cat/noticia/4055956/20121115/xavier-sala-martin-carles-boix-impulsors-collectiu-wilson.html
Subtítol: “Vol contribuir (el col·lectiu Wilson) QUE ELS CIUTADANS DE CATALUNYA PUGUIN DECIDIR EL SEU FUTUR LLIUREMENT, SENSE POR NI AMENACES i amb la millor informació possible · Els sis impulsors són catedràtics reconeguts internacionalment”
Segon paràgraf: “Demà a les deu del matí posen en marxa la web, on hi haurà documents escrits individualment per cadascun dels membres del col.lectiu i un INFORME INICIAL titulat ‘Europa, Europa’, ESCRIT I SIGNAT PER TOT EL COL.LECTIU, SOBRE PER QUÈ CATALUNYA SEGUIRÀ FORMANT PART DEL MERCAT ÚNIC EUROPEU SIGUI QUIN SIGUI EL RESULTAT D’UN HIPOTÈTIC REFERÈNDUM.”
El subtítol diu que jo podré decidir lliurament. Perfecte. Genial.
El segon text presenta una greu contradicció interna descarada: No podré decidir lliurament TOT el meu futur perquè ningú em preguntarà SEGONS QUÈ.
Deducció directa: jo també sóc una idiota.
El paràgraf assenyalat em diu que CAT seguirà formant part de la UE. Bé, de fet, han escrit “mercat únic europeu”, que no és el mateix! A qui volen confondre? Potser fem un pas enrere i tornem a la superada CEE? En qualsevol cas, continuarem a la UE sí o sí. Ho donen per fet.
Una qüestió transcendental com aquesta no es sotmetrà a referèndum popular vinculant en la nounada república catalana?
Si és així, el naixement de la república catalana no serà per part natural sinó induït. Esperem que no acabi en un avortament espontani.
No m’he mirat aquesta iniciativa que esmentes perquè jo no tinc aquest problema de cartells. Però tinc un altre: una Catalunya m’uneix i una altra Catalunya em separa.
Bé, de fet, no vull cartells. Vull referèndums sobre tota i cadascuna de les decisions importants i/o conflictives que afectin la convivència i el futur del nostre poble, començant pel dret a l’autodeterminació, seguint per si volem pertànyer a la UE, la cooficialitat de la llengua (qui i perquè ha començat aquest debat?), si volem clàusules econòmiques a la nostra futura Constitució com ara l’equilibri pressupostari (qui s’ha preguntat alguna vegada per què no han posat ni posaran mai inflació zero absolut?), i … i … i …
No hi ha cap excusa ni justificació possible. La dimensió del nostre país i les tecnologies de la informació i comunicació del segle XXI farien molt fàcil aquest procés. Si hi ha la voluntat d’engegar-ho, és clar. Aquest és el meu dubte, no el cartell.
He envaït el teu espai, i d’acord amb les teves pròpies paraules, amb el meu cap que no amb el meu cor. El meu comentari és més llarg que la teva entrada. Les meves disculpes. Però ja em coneixes, m’escalfo… i ja no puc aturar-me! Paraula, no tornarà a passar.