Jo sí vull pagar

L’acció de no pagar els peatges de les autopistes, iniciativa d’un ciutadà anònim i seguida per molts altres, comença a prendre forma i estic encuriosit per veure com acabarà. La cosa té morbo perquè toca el voraviu d’Abertis (i per tant de La Caixa), corporació molt poderosa i no precisament entusiasta de l’alliberament del nostre poble. A la incipient campanya de desobediència s’hi han sumat determinades formacions polítiques que ja han estat diligentment qualificades d'”oportunistes” per altres formacions que, si fossin plenament conseqüents amb el seu ideari, estarien denunciant també el tracte greument injust que rep (també amb les autopistes) Catalunya. Doncs és clar que són oportunistes: aprofiten l’oportunitat que els dóna el senyor Casadellà (el ciutadà ja no anònim) i molts altres per donar més eco a l’acció. Veure el diputat Uriel Bertran negant-se a pagar un abusiu peatge destinat a compensar les pèrdues dels peatges madrilenys és tota una invitació a la ciutadania a seguir el seu exemple i a què perdi les prevencions que pugui tenir de fer-ho, si és que en té.

Ara, una cosa ha de quedar clara. Que protestem ara pel pagament dels peatges no vol dir que no els hagi de pagar mai ningú. Una autopista és una via de comunicació ràpida que necessita un manteniment perquè estigui sempre en òptimes condicions i això té un cost, que en una situació de plena normalitat nacional hauran de seguir pagant l’administració i els usuaris, en unes proporcions que, natualment, no estic en condicions de fixar. En els països lliures i desenvolupats aquesta mena de serveis públics són de copagament. Jo sí vull pagar l’autopista. El que és inacceptable és que els ciutadans (ho som?) del territori A paguin sempre les despeses dels del territori B, i la broma ja fa massa anys que dura. De moment, i per protestar i mirar de trobar-hi una solució, el proper dimarts 1 de maig, a les 12 del migdia, estem tots convocats als principals peatges de les autopistes i a pronunciar davant el sofert treballador la màgica frase “no vull pagar”. A veure què.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *