Cafè en gra

Del cafetar al bloc, la mòlta és cosa vostra

Publicat el 14 de juny de 2010

No compro futur

Consumim grans dosis de futur, ens venen futur i el
comprem sense adonar-nos-en. Els estalvis o les hipoteques, la moda, les
tendències que experts visualitzadors albiren o creen per tal que, uns quants
avancin a la majoria en el temps encara no esdevingut, son futur en venda

Les borses, no diguem, son el mercat on tot el que
es compra i es ven, és futur tibat fins el present, sense que calgui que aquell
futur virtual arribi a esdevenir, però que ineluctablement quedarà modificat
–s’esdevingui o no- a causa de l’errònia o certa percepció que esdevindrà.

Els plans de pensions i d’estalvis,
el patrimoni, son futur fonamentat en una hipòtesi que potser no arribarem a
comprovar, o potser sí. I si sí, potser ens adonarem que la hipòtesi és falsa o
no ajustada al que esperàvem.

Com a qualsevol botiga, si la presentació és
atractiva, si el producte està ben il·luminat i presentat, si ens donen
facilitats de pagament, bonus de regal, si hi ha cua de compradors el producte
es ven sol.

Fins fa poc el futur es venia sol, ara ja no, però
encara, amb por, seguim comprant.

 

Va arribar un dia, no se sap ben bé quan va ser,
que del present en digueren crisi, i el futur ja no es venia com abans, però
acostumats al seu consum no podem parar de comprar-lo.

Ara el consumim com un paquet de galetes de règim,
diuen que va bé per la salut, i el paguem mes car, com els danocols i els actimels,
placebos d’una vida potser poc plaent.

Afortunadament per el sistema no tothom ha deixat
de comprar futur, ha baixat la venda, els compradors estan recelosos – i no
n’hi ha per menys-  comprar futur és una
manera d’enganyar el present, i de vegades la jugada surt bé.

Però ara, mes que mai, comprar futur al que ens el
vol vendre, és com comprar actius contaminats, adquirir hipoteques sense casa
donades a compradors insolvents

Tornem a  la
gran pregunta que a la vegada és el gran interrogant: Determinisme?, lliure
albir?, indeterminisme?.

Construïm el futur o només el podem veure passar a
la gran pantalla de l’Immax si ens és donat el do de la profecia, dita també
retrovisor de la història vista des de un bòlit accelerat d’un explorador
avançat?.

Ben mirat, no crec en el temps. El futur que
m’espera ja pot prendre cadira i seure, que no es cansi, no tinc cap pressa a
arribar. Vaig a ficar-me a la banyera 
del present amb aigua tèbia i relaxar els músculs.

A algú mes li ve de gust venir a
l’spa
?

 



  1. Mirar endavant, però no el futur i encara menys el que ens han proposat des de fa uns anys. M’apunto al spa …. i a viure mirant com s’escola el riu Mekong, en un país que no mira el futur, però sí el present … això sí amb el que em donen per haver pagat un munt d’impostos al llarg dels meus anys de treball … la vida sería molt més tranquil.la.
     

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per josepselva | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent