Tota una època
Esplèndid
comandant, nau capitana,
alcàsser
ben fornit de bateries,
muralla
mineral que et llicencies
havent
portat al cim l?orgull blau-grana.
Cuixes
d?acer, ballesta sobrehumana,
fàbrica
de gardeles que congries
esteranyinador
de porteries
i
míssils que rebenten la diana.
Per
imposar la llei amb escombrades
pel
fred engany a l?hora del penal,
pel
llarg dibuix de magistrals passades
i
pel cacau aquell de la final.
no
trobarem ningú que se t?assembli.
Adéu,
Tintín, adéu heroi de Wembley!
?Lo
Gaiter del Besòs?
Possiblement molts culés no coneixen aquest sonet dedicat al Koeman nostrat, aquell que va fer pujar el primer graó al Barça en l?escaleta
que porta al cim dels recol·lectors de ?Xampinyons?.
L?autor del vers no és altre que en Ramon Solsona,
un dels escriptors que mes ha investigat la llengua i l?hi ha sabut trobar les giragonses.
I amb aquest material, i una bona dosi d?observació i sentit de d?humor, ha
construït una literatura que ningú etiquetarà com a transcendental per els
temes i la forma, però que si que ho és en la recuperació de mots i modismes genuïns.
He recordat el vers ara que ?encara- estic llegint ?Cementiri
de butxaca?, un llibre seu acabat de sortir del forn (setembre de 2006) i que
sense haver-lo acabat, em permeto recomanar.
La meva família em mira amb incredulitat (jo sóc
una persona seria) perquè veu que ric sol com un orat fins i tot havent deixat
el llibre. Potser a un altre no li farà gracia; això de d?humor es quelcom com l?amor
a primera vista: o lligues o res.
En fi, si algú s?ho passa bé amb el llibre, que no
em doni les gràcies a mi, sinó a ?La cripta del panteó?, per exemple.