La vaga del senyor Rajoy

M’ha agradat l’apunt de Marc Belzunces i les seves raons per no fer vaga demà. Estic d’acord quan diu que es tracta d’una vaga convocada en l’àmbit espanyol per uns sindicats també espanyols (o de dependència espanyola, tant fa). Els mateixos que van girar l’esquena a la primera de les grans manifestacions del poble català contra l’actual estat de coses, la de les infraestructures. Recordeu?

Hi ha més raons per no fer vaga. Crec que la principal és la seva inutilitat. No beneficia ni als empresaris, ni als treballadors, ni a l’economia de ningú. Es tracta d’una vaga política contra una llei: s’hi ha de lluitar, per tant, políticament i parlamentàriament, via partits polítics. Molts dels que demà s’abstindran de treballar, es manifestaran o muntaran algun ciri no s’acosten mai a les urnes, i mira que hi ha opcions per triar!

Quan es convoca una vaga com aquesta sempre em queda la sensació de que s’està representant una mena d’obra teatral, amb el guió, actors i escenes perfectament predefinits i amb un resultat predictible: guerra de percentatges de participació (impossibles de mesurar, com és obvi), èxit versus fracàs (una vaga sempre és un fracàs de la societat), etc. Divendres estarem igual que avui.

Que consti que no he dit en cap moment que la reforma laboral, el motiu de fons de la vaga, sigui acceptable. Sense entrar en detalls, no sembla que aquella mesura aconsegueixi el que s’hauria de proposar de manera urgent: la creació de treball. La necessitat d’una reforma laboral hi és, però acompanyada de moltes altres mesures, de tot tipus, i amb objectius a llarg termini. El que està imposant el govern espanyol és només donar facilitats als empresaris, les quals, per si soles, no fomentaran l’ocupació a curt termini. No, no m’agrada aquesta reforma, però una vaga general per oposar-s’hi és completament ineficaç

Rajoy va comentar als seus “compis” europeus que la reforma que estava projectant li costaria una vaga general, i ho va dir com qui desitja passar un xarampió i sortir-ne enfortit. Doncs ja té la vaga que buscava i ja podrà tornar a Brussel·les a fardar-ne. Jo, per la part que em toca, no li donaré aquest gust.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *