Cadascú és ben lliure de fer el que vulgui a la societat si és legal i no molesta ningú, i aquesta acció era legal i no molestava a ningú, això per descomptat. Però que algú m’expliqui la gràcia o la intenció d’aquesta performance. No reivindica ni anuncia res, no és una crítica contra res, no té res d’original (va començar fa onze anys a Nova York, una eternitat per considerar-ho una innovació en els temps en què vivim). Observant els nois i noies que deambulaven per Sants o per Espanya ensenyant calçotets i calces (l’organització prohibia les tangues), em va cridar l’atenció el posat més aviat tristoi de tots, cosa que em reafirma en la idea de que vivim uns temps en què la gent ja no sap què fer per passar l’estona.
Per cert, que la web que convocava la moguda és en (i només en) castellà, en perfecta coherència amb aquest tipus de banalitats cosmopolites importades. Torno al principi. Vilaweb no hauria de donar-li el tractament que ha rebut.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!