El titular d’aquell diari torna a estar de rabiosa actualitat. El govern britànic s’ha desmarcat de les importants decisions que han pres les institucions europees aquesta setmana per fer front, ja en temps de descompte, a la crisi de l’euro, dels eurobons, de les quitances gregues i de tota la pesca.
La pregunta que hauríem de fer-nos és: algú ha quedat aïllat en aquesta ocasió? Qui critiqui les autoritats britàniques, Cameron al capdavant, per mirar molt pels interessos del seu país fins al punt de deixar “aïllada” l’Europa de l’euro, no està fent una bona anàlisi dels fets. Gran Bretanya, com és lògic i ben bé que fa, mira per ella. Què fan sinó frau Merkel i monsieur Sarkozy quan imposen, des de la força que els dóna el lideratge del continent, la nova política de control dels pressupostos i dels dèficits de cada estat? Fer-ho des dels interessos alemanys i francesos, naturalment! I què fan sinó els estats satèl·lits (els PIGS, en acrònim que tan desagrada als espanyols) dient amén a aital política? Doncs mirar per l’economia de cada estat, òbviament, convençudíssims (i amb raó) que fora de l’euro fa un fred que pela.
El Regne Unit mai no ha format part d’aquest món perquè amb la lliura esterlina també s’està ben calentet. En realitat, Europa sempre li ha resultat estranya, allunyada, “aïllada” des del seu punt de vista. Mai no ha cregut en el projecte europeu i potser seria l’hora de que fos conseqüent i decidís si vol picar campanes o anar a la processó.
[En memòria del company Ernest, mort a Montblanc en acte de servei; recordo la darrera vegada que ens vam veure perquè va quedar reflectit en un apunt d’aquest bloc]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!