Les aigües turbulentes
Bloc personal de Jordi Casadevall Camps
Grècia acaba d’estrenar un govern de concentració presidit per un tècnic. Itàlia tindrà també a les pròximes hores un primer ministre del mateix perfil (segurament Mario Monti, a la imatge) per substituir l’impresentable Berlusconi. Ja s’han sentit comentaris pejoratius, en el sentit de que aquests i potser altres països passaran a ser controlats per “tecnòcrates” o alts funcionaris al dictat del que diguin Berlín o Brussel·les.
No ho entenc. Ens hem passat anys i anys criticant els polítics, així, en bloc, com un compendi de tots els mals possibles. Si els Karamanlís, Berlusconis, etc., representants de la vella classe política a jubilar són substituïts per persones de baix perfil ideològic, llavors es considera que no representen prou la voluntat popular i que només obeeixen a obscurs designis o interessos.
No volem que ens governin els polítics de sempre, tampoc els tècnics, ni les institucions europees, ni els mercats, ni els lobbys mundials coneguts o no. Hi hauria la possibilitat d’intentar una nova manera de fer política, cares noves, idees diferents, regeneració… però llavors arriben les eleccions i qui no s’absté acaba votant les propostes de sempre.
Resumint: qui cony ens ha de governar, doncs?
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El cony. Qui ens governa és el cony (i sino, que li pregunti’n al Berlusconi!).
Atentament
la vella classe política. La DC i els socialistes van desaparèixer per la seva corrupció i incompetència. Berlusconi, justament, era el representant d’uns tecnòcrates, en aquest cas més concretament de la casta empresarial, que amb la seva experiència de gran gestió podia governar el país sense allò que se’n diu “fer política”. Doncs bé, està demostrat que no es pot deixar de fer política quan governes un país. No es pot gestionar el país com si fos una empresa o un banc. Berlusconi, el fracàs dels que creien que es pot substituir el polític per un empresari o un tecnòcrata. Crec jo.