‘Memorante Bandrés’ (Recordant Bandrés)

Trovas ke la mortita de Juan María Bandrés pasis iom da pintoj al la konektorimedoj, kaj pli havante en kalkulo kiu  produktis en plena valuto de rasant de la politikistino eusko, kie Bandrés estis elstara aktoro.

Ciam memoros epizodon. Bandrés estis, la 1981, deputita por Euskadiko Eskerra, la antauo de Herri Batasuna. En okazo de la investadodebato de Calvo-Sotelo, la politikisto eusko al li siblis frazon kiu min iras frapar kiam gin audi al la radio: “se en ci tiu cambro estis linio kiu deigis la torturadors de la torturitaj, vi (direktante an Calvo-Sotelo) estus al la partio de la torturadors kaj mi al la partio de la torturitaj”. La frazo levis protestoondon al la hispana cambro kaj la sekva airada reakcio de Calvo-Sotelo: “sinjoro Bandrés, vi fruktis la parlamenta imuneco ol gi gui por insulti min kaj mi al li revenas ci tiu insulton kun la plej malgranda de miaj menyspreus”.

Gin pridisputas inter la du politikistoj, digna de la dramaj tempoj de la hispana respubliko, estis reflekso de la havas momenton en kion  ili produktis. Por esti pli gusta, tagoj antau ol la statobato de la 23 de februaro. Eble tial la incidento estas quedar relative forgesita de la kolektiva memoro, sed ne por mi. Ekde semoj, ciam min estas quedat la bildo de la Bandrés kuraga, engagi kun la libereco de lia vilago, polemika sed nepra en la malfacila consecució de la paco. La pestoj kiujn gi  ricevis de la hispana presmasino, antaue kaj post tiu epizodo kaj la relativa silento kun ol estis ricevita lia sveno ne faras pli ol reafirmar-m en la opinio kiu havis de li.

[Es celebra aquests dies a Barcelona i Subirats la 35a Kataluna Kongreso de Esperanto, el XXVI Congrés Català d’Esperanto; a continuació, versió en català de l’apunt]
Trobo que la mort de Juan María Bandrés ha passat una mica de puntetes als mitjans de comunicació, i més tenint en compte que s’ha produït en ple canvi de rasant de la política basca, on Bandrés va ser un destacat actor.

Sempre en recordaré un episodi. Bandrés era, el 1981, diputat per Euskadiko Eskerra, l’antecedent d’Herri Batasuna. En ocasió del debat d’investidura de Calvo-Sotelo, el polític basc li va etzibar una frase que em va frapar quan la vaig sentir a la ràdio: “si en aquesta cambra hi hagués una línia que separés els torturadors dels torturats, vostè (referint-se a Calvo-Sotelo) estaria al bàndol dels torturadors i jo al bàndol dels torturats”. La frase va aixecar una onada de protestes a la cambra espanyola i la següent airada reacció de Calvo-Sotelo: “senyor Bandrés, vostè ha aprofitat la immunitat parlamentària que gaudeix per insultar-me i jo li torno aquest insult amb el més petit dels meus menyspreus”.

La disputa entre els dos polítics, digna dels dramàtics temps de la república espanyola, era un reflex del tens moment en què es produïen. Per ser més exactes, uns dies abans del cop d’estat del 23 de febrer. Potser per això l’incident ha quedat relativament oblidat de la memòria col·lectiva, però no pas per mi. Des de llavors, sempre m’ha quedat la imatge d’un Bandrés valent, compromès amb la llibertat del seu poble, polèmic però imprescindible en la difícil consecució de la pau. Les pestes que rebia de la premsa espanyola, abans i després d’aquell episodi i el relatiu silenci amb que ha estat rebuda la seva desaparició no fan més que reafirmar-me en l’opinió que tenia d’ell.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *