Les aigües turbulentes

Les declaracions del ponent constitucional Peces-Barba, dites ahir en un congrés d’advocats a Andalusia, lluny d’indignar-me o ofendre’m m’han resultat notòriament aclaridores. Qualificats opinadors, des de Partal a Vilaweb fins als tertulians de Catalunya Ràdio, ho han expressat molt bé aquest matí.

En efecte, les paraules del polític socialista (del PSOE, és clar) expressen el que pensen ell i molts dels seus compatriotes: que Catalunya és una mena de propietat espanyola “per dret de conquesta”. Què ha volgut dir, si no, amb aquesta expressió de “quedar-se amb els portuguesos i deixar estar els catalans en el seu moment”? No parla d’unió o separació amistosa, d’igual a igual, no: parla de retenir o fer fora. El subsconscient li treballa a tota màquina.

L’altra afirmació que va fer aixecar de les seves cadires als advocats catalans presents al congrés va ser quan va dir que ara ja no caldria bombardejar Barcelona. És clar que no, ni podrien ni els deixarien fer-ho. És un dels motius pels quals la consecució d’un estat propi és ara molt més factible que abans. El problema és que els catalans encara no ho tenim prou clar això. Algun professor constitucionalista, per molt periclitat que estigui, sí.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!