Els amics de Duran

Duran Lleida continua fent “amics”. Ara ha dit en una entrevista que tothom té dret a anar a un psicòleg a fer-se mirar l’homosexualitat o l’heterosexualitat. L’afirmació es pot entendre com una perogrullada (òbviament, tothom té dret a anar a l’especialista que vulgui i plantejar-li les qüestions personals que cregui convenients) o bé com una poc disimulada mostra d’homofòbia. Al d’Alcampell se li ha vist el llautó en aquest tema. Naturalment, ja ha corregut a puntualitzar la seva frase tot dient, de forma poc original, que no considera l’homosexualitat una malaltia. Li ha faltat allò altre tan suat de “tinc bons amics gais”. Al pas que va, no li’n quedaran gaires. I gais andalusos, ya ni te cuento.

Per cert, aquest home ara voldrà que el votem, oi?

Un pensament a “Els amics de Duran

  1. Potser era un argument perque el votessin els psicòlegs (el vot de les psicòleges, vist el sex-appel que es gasta en Duran Lleida, ja el té assegurat… segons enquestes del tot fiar). Ja se sap: és allò tant antic de “parla bé de mi i fes-me propaganda, que ja t’ho tornarè”.

    Conyes a part, no trobo el perquè de tant rinbombori per unes opinions (em pensava que hi havia llibertat d’opinió, però veig que encara és perillós que cadasqú pensi per si mateix). Els serveis de psicologia són oberts a tothom, sigui o no homosexual aquest “tothom”. I si una persona homosexual es troba “incomode” amb la seva sexualitat, crec jo que tindria de tenir total llibertat per anar a un psicòleg o a on vulgui per parlar de l’assumpte, i buscar una solució a la seva incomoditat o problemàtica.

    Jo, com no sóc ni psicòleg ni homosexual, no el penso votar. (I no tinc res en contra dels psicòlegs, dels homosexuals i, fins i tot!, del senyor Duran Lleida).

    Atentament

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *