Llibertat, sí, llibertat

Ahir diumenge es va celebrar la darrera corrida de toros a Catalunya. Cert sector social, contrari a la seva prohibició, ha continuat manifestant-ho fins el darrer minut. La pataleta ha seguit dues línies, com la investigació del ministre aquell. Una, dient que els toros es prohibeixen perquè fan “olor a Espanya” (torero dixit). Doncs no senyor. Ens és igual si els toros son “espanyols” o no. Obro parèntesi: mai no s’havien vist tantes senyeres ni tant ús del català com a les darreres curses; curiós. Tanco parèntesi. Si els bous son espanyols ho són en la mesura que Espanya ha volgut que ho siguin, però el que ha animat Catalunya a suprimir la festa és el seu caràcter de crueltat contra els animals. Sembla mentida que calgui insistir en aquest punt tan obvi, però és així. L’altra fil argumental es resumeix en una paraula-talismà: llibertat. No han parat de cridar-la els assistents a la corrida d’ahir diumenge. Llibertat, si, sobretot per al pobre animal que haurà mort entre estocades i bandarilles. “No esmentaràs la paraula ‘llibertat’ en va” hauria de ser un dels primers manaments d’un hipotètic decàleg laic de la democràcia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *