Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

5 de setembre de 2011
1 comentari

Una idea: Muriel al Senat

Les notícies sobre la ja cèlebre interlocutòria judicial de la sentència contra la immersió lingüística continuen succeint-se, amb algunes anades i vingudes sorprenents: que si afecta només tres famílies, que si afecta tot l’entremat educatiu… Ni el Tribunal sap exactament què pretèn.

Els que sí que ho saben són els instigadors de tot plegat, una mena de caverna anomenada Plataforma Cívica Ciutadana, o com es digui. El pitjor d’aquesta i altres iniciatives és que intenten crear un problema on mai no ha existit. Mira que hi ha coses que van malament a la nostra societat, però una que havia anat fent passes esperançadores en la direcció correcta, amb un consens generalitzat social i polític, havia estat fins ara la immersió lingüística i l’adopció del català com a llengua vehicular (i integradora) de l’ensenyança. Un problema ben artificial, perquè la finalitat de la seva pertinaç gestació no és defensar el castellà a Catalunya, és clar, sinó proporcionar una còmoda majoria del PP a Espanya. Els Caja i companyia són, en realitat, els titelles de la funció.

Mentre, la societat civil catalana torna a mobilitzar-se en defensa dels nostres drets com a nació. I ho farà, de nou, encapçalada per Muriel Casals, que va guanyant punts per la seva claredat en les idees i fermesa en les accions. Una claredat i una fermesa que en el ram estríctament partidista ens costa molt més de trobar. Se m’acut una idea: per què no demanem a Muriel Casals que es presenti candidata al Senat? Per què no fem que sigui un nou Xirinacs? Si fos elegida, no importa massa què hi anés a fer allí (en el darrer apunt ja vaig opinar clarament sobre això), potser no caldria ni que agafés el TGV, però serviria per personificar aquest amplíssim consens que existeix entre la societat catalana sobre el país i sobre la llengua (el consens del 10-J, per entendre’ns).
Dit d’una altra manera, seria com mirar-nos al mirall i agradar-nos de nou, que prou falta ens fa.

  1. Amb tots els respectes a la Sra. Muriel Casals, crec que no és ben bé com en Xirinacs. I no sé… Quin paper ha fet Òmnium Cultural (o, més ben dit, la presidència de dita associació) un any desprès de la manifestació pel dret a decidir? A parer meu, un paper bastant galdòs.

    Atentament

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!