La paella mecànica
"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)
València, la ciutat de la “llum”, del seu malbaratament i de la demagògia enfront de l’Hora del Planeta.
El passat dissabte 23 de març l’Ajuntament de València va publicar a la secció de “Medi ambient” de la seua pàgina web la següent nota:
“VALÈNCIA APAGARÀ LA IL.LUMINACIÓ DELS SEUS EDIFICIS EMBLEMÀTICS DURANT “L’HORA DEL PLANETA” ENFRONT DEL CANVI CLIMÀTIC.
Ramón-Llin: “València s’adherix a esta iniciativa mundial per a fomentar l’eficiència energètica i promoure un canvi d’hàbits”.
L’Ajuntament de València, a través de l’Àrea de Medi Ambient i Desenvolupament Sostenible, s’ha adherit a la campanya pel medi ambient “L’Hora del Planeta”, iniciativa promoguda per organització ecologista WWF que tindrà lloc dissabte que ve 23 de març, entre les 20:30 i les 21:30 hores, i que consistirà en l’apagat de la il.luminació dels edificis més representatius de la ciutat de València.
D’esta manera, i per quint any consecutiu, l’Ajuntament deixarà a fosques durant esta hora edificis i monuments tan emblemàtics de la ciutat com la Llotja, les Torres de Quart, les Torres de Serrans, el Mercat Central, el Mercat de Colón, la Porta de la Mar, el Palau de la Música, el Palau de Congressos, l’Ajuntament o l’edifici municipal de Tabaquera, com a símbol de lluita enfront del canvi climàtic.
La regidora delegada de l’Àrea de Medi Ambient i Desenvolupament Sostenible, Mª Àngels Ramón-Llin, ha explicat que “amb esta iniciativa ens adherim a un moviment mundial de lluita contra el canvi climàtic, per a fomentar l’estalvi energètic i el canvi d’hàbits entre els ciutadans i les administracions”.
Cal recordar que la ciutat de València va ser en 2012 la ciutat espanyola amb nombre més gran de monuments apagats durant L’Hora del Planeta, liderant a Espanya este moviment que, segons els organitzadors, van secundar més de 7.000 ciutats de 152 països de tot el món, deixant a fosques icones mundials com el Coliseu, la Torre Eiffel o la Ciutat Prohibida.”
Aquest era el manifest pel qual la ciutat s’adheria a la iniciativa de “L’Hora del Planeta”, un esdeveniment mundial impulsat pel World Wide Fund for Nature (WWF) que es va iniciar a Sydney el 31 de març de 2007 i que, des d’aleshores, se celebra anualment el darrer dissabte de març, consistint en una apagada elèctrica voluntària en el qual es demana a llars i empreses que apaguen les llums i altres aparells elèctrics durant una hora.
Amb aquesta acció simbòlica, es pretén teòricament conscienciar la societat sobre la necessitat d’adoptar mesures davant el canvi climàtic i les emissions contaminants, així com estalviar energia i disminuir la contaminació lumínica.
La càrrega demagògica del manifest de l’ajuntament no té rebuig, i ara tot seguit vaig a argumentar el per què.
En aquest manifest l’ajuntament “presumeix” d’haver-se adherit per cinquè any consecutiu a la iniciativa, de que la seua acció simbolitza la lluita contra el canvi climàtic, alhora que s’ufana de ser la ciutat que lidera a Espanya aquest moviment, en ser la ciutat que més monuments s’apaga … fum, fum i més fum, com no pot ser d’altra manera en un ajuntament que utilitza sistemàticament el populisme i la demagògia barata com eines d’actuació i difusió de les seues tasques de (des)govern.
Perquè Maria Angeles Ramon-Llín, regidora de Cicle Integral de l’Aigua, Qualitat Mediambiental, Energies Renovables i Canvi Climàtic al govern municipal de València des del 2007, va declarar el novembre de 2012 a Madrid, durant el Congrés Nacional de Medi Ambient, que “València s’està convertint en un referent de ciutat verda i intel.ligent, tal com es recull en l’Estratègia enfront del Canvi Climàtic València 2020, en la qual seguim treballant amb la col.laboració dels valencians i valencianes” (sic).
Però na Ramón-Llín res no va dir, per exemple, que l’any 2009 un treball realitzat pel departament d’Astrofísica i Ciències de l’Atmosfera de la Universitat Complutense de Madrid titulat “Contaminació lumínica a Espanya“, assenyalava que Espanya era el país de la Unió Europea amb major consum mitjà per fanal… i València la ciutat que més malgasta a l’Estat espanyol!
La contaminació lumínica es produeix quan s’emet una llum intensa, en direcció cap amunt i en horaris innecessaris, generant efectes negatius en el medi ambient. “És just tot el que passa València i un clar exemple de com no s’han de fer les coses (…) A l’Albufera s’estan creant alteracions en la cadena d’alimentació perquè els insectes estan desapareixent davant la gran quantitat de llum que té la ciutat“, declarava Fernando Jáuregui, astrònom responsable de l’àrea de contaminació lumínica de l’Any Internacional de l’Astronomia.
Els 24.900 semàfors, les 91.000 fanals distribuïdes per la ciutat, un consum que duplica l’establert i una factura de la llum en enllumenat públic que va superar el 2007 els 13 milions i mig d’euros, són les xifres que confirmaven que València és la “ciutat de la llum”… però també de nit!
En poc més de deu anys, València havia passat de consumir 67.63 kw / hora / ciutadà a consumir-ne 127 l’any 2009.
En termes econòmics, la factura de la llum també s’havia duplicat, ja que el 1996 l’Ajuntament havia pagat sis milions d’euros en consum lumínic, enfront dels més de 13 milions del 2007.
Davant les evidències d’aquest estudi, el llavors regidor d’enllumenat de la ciutat va ser preguntat al respecte.
La seua resposta no va tindre rebuig. Es podria arreplegar per a un concurs del disbarat, amb serioses opcions de guanyar-lo: “No és que València tinga un excés de llum, sinó que les altres ciutats estan a fosques i no hi ha tanta seguretat i tranquil.litat com ací” (sic)… sense comentaris!
El juliol de 2012 es va celebrar a València el desè congrés de l’Associació Espanyola d’Astronomia, que va reunir a 320 científics d’aquesta societat a la seu de la Fundació Universitat Empresa de la Universitat de València.
Les dades que van fer públics els astrònoms eren demolidors: València era la campiona d’Europa en contaminació lumínica.
La despesa en enllumenat públic per habitant i any era el doble que la de Madrid o Barcelona, i entre tres i quatre vegades més que les habituals a Alemanya o Holanda.
Els experts varen advertir que l’excés d’il.luminació tenia efectes negatius sobre la salut i sobre el medi ambient.
El consum mitjà d’un valencià era quatre vegades superior al d’un ciutadà de qualsevol ciutat alemanya. Mentre la mitjana alemanya se situava en els 35 quilowatts, a València n’era de 133.
Dels set milions d’euros gastats el 2004 en llum per l’ajuntament de València, s’havia passat a 17 milions pressupostats per al 2012.
“Estem gastant diners a generar una llum que estem perdent. Si la il.luminació d’un parc a les tres de la matinada et permet llegir una novel.la, és una il.luminació que no té cap sentit”, va declarar durant el congrés Jaume Zamorano, expert en contaminació lumínica de la Universitat Complutense de Madrid.
Els astrònoms de l’Associació havien realitzat un estudi sobre les conseqüències de la contaminació lumínica en els parcs naturals.
Els seus resultats reflectien que el Parc Natural del Túria era el que més patia els efectes de la contaminació lumínica generada per la ciutat de València, ja que la fauna d’aquest parc es veia afectada pel fet que mai arribava a fer-se de nit per l’excés d’il.luminació de la ciutat que arribava al Parc Natural.
“La llum de l’enllumenat públic hauria d’estar destinada a aprovar nostres carrers i no a convertir la nit en dia”, va dir Eduardo Ros, organitzador del congrés.
Mai va poder imaginar el Mestre Padilla, autor del pasdoble “València” la raó que el futur havia de donar-li a la seua famosa obra, quan cantava allò de que València “era la ciutat de la llum”… i també la del malbaratament, la mentida i la demagògia, tant en el tema de la “llum” com en tantes altres coses.
Patraix, València, a 27 de març de 2013.
Tens tota la raó. Jo vaig estar en la mesa de la Societat Espanyola d’Astronomia (SEA) presentant el congrés a la societat valenciana. Allí es va parlar molt de contaminació lumínica i com la ciutat de València i d’altres poblacions incompleixen la mínima legislació estatal sobre el tema.
El resum de la conferència de premsa del 9 de juliol passat el pots veure ací:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/226238
El meu tema de treball és l’estudi de la contaminació lumínica en els parcs naturals. Com bé dius el Parc del Túria és el més contaminat. Envoltat per municipis que malbaraten l’energia, estem batallant per a aconseguir algunes millores.
I finalment, respecte a l’hora del planeta, tens tota la raó. Però jo encara diria més. En el congrés de la SEA de l’any passat presentàrem els resultats obtinguts de la mesura de la contaminació lumínica durant i després de l’apagada per l’hora del planeta. Demostraren que a efectes de reducció de la llum emesa la incidència de l’apagada és nula. I la raó és ben senzilla. A l’hora que es fa l’apagada encara no s’ha fet completament de nit, i per tant ni els ecosistemes ni els astrònoms no es beneficien de deixar sense llums els monuments emblemàtics de la ciutat.
L’hora del planeta és pura propaganda.
Pots veure totes les meues entrades sobre el tema de la contaminació lumínica en aquest enllaç.
http://blocs.mesvilaweb.cat/polsdestels/cat/4733
Enric Marco