Demà es produirà al panorama periodístic català un fet significatiu. Dues capçaleres històriques, l”Avui” i “El Punt”, s’uniran en una de sola, “El Punt Avui”. Comprenc les raons d’anomenar el diari d’aquesta mandra, però en discrepi. Comprenc que vulguin primar la capçalera gironina amb l’afegito del degà dels diaris en català, perquè va ser l’empresa del primer qui va absorbir la del segon. En discrepo precisament pel que deia: l'”Avui” es el degà i te una major significació en la memòria col.lectiva. Recodo aquell ja llunyà Sant Jordi de 1976. Amb una gran expectació va entrar a casa el primer numero d’un diari fet tot en la nostra llengua. Ens informava en portada que “20.000 obrers del metall, en vaga”, acompanyat d’un acudit del Cesc, ple de tendresa i compromís, com sempre els feia. Naturalment, el primer exemplar es va esgotar en hores i el mateix 23 d’abril ja es cotitzava a mil pessetes de l’epoca. Fruit de la iniciativa popular, amb mils de participacions individuals, el diari va iniciar una llarga caminada de 35 anys, plena d’incidències periodístiques, econòmiques i tecnològiques, com qualsevol altre rotatiu de finals del segle XX, fins que la seva situació financera va determinar que fos adquirit per “El Punt”, aquell diari “gironí” (almenys, vist desde Tarragona), que a mi mai no em va convèncer al cent per cent, sobretot pel seu aspecte extern. Demà neix un nou diari i mig mor l'”Avui”. Tant de bo reculli el millor de cada casa. El país, la llengua i el periodisme ho necessiten. (*)
(*) Text escrit i enviat des d’un i-pad.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
l’AVUI va marcar una època i ha empeltat, amb el bo i millor del seu llegat, la premsa catalana d’orientació nacional -EL PUNT, ARA, la premsa comarcal…-
És per això que la mitja mort, per mi, és la continuïtat, espero, d’un projecte renovat i compromés amb el país i amb seva gent.
Pere Meroño
Jo ho trobo una molt mala notícia, l’Avui ha patit alts i baixos, ha canviat de mans, no ha respost a les expectatives que hi vam posar amb tant d’entusiasme, però molts li érem fidels i ara no serà el mateix, crec que no és bo per al país aquest poc respecte per les tradicions, i l’Avui ja n’era una.