L’ espetec final de Santes, a Mataró dóna el tret de sortida per a marxar de vacances. Enguany a Menorca. Me’n vaig amb un bon regust de festa major. El patró de festa, que tothom sembla que proposi revisar, encara funciona i continua essent un model d’ èxit. A destacar la multitudinària participació a la nit boja, el cívic comportament dels mataronins, la diada Castellera, l’ Ofici – que caldrà declarar patrimoni cultural de la ciutat -, els actes de circ i les regidores del consistori – destaco Alícia Romero – que amb en Joan Mora, van xalar de valent durant la “passada” i la dormida de gegants. Dos amics, sorpresos per la participació patriòtica, activa i transversal de l’ insigne cap de l’oposició convergent li van enviar dos “sms”. El primer deia: “Joan, tira’t del balcó” . L’altre, l’ ensabonava anomenant-lo “frikie de les santes”. Començaré doncs vacances amb tot això al pap, però intentant desconnectar. Em temo que els diaris d’ aquí i d’allà aniran farcits de notícies sobre els propers pressupostos de l’ estat i el finançament català. Llegeixo a l’ Avui , que l’ economista Xavier Sala , ha dit en to humorístic que davant l’ actitud d’incompliment de l’estatut per part del govern de l’estat, en lloc d’ enviar-hi negociadors, hauríem d’ enviar-hi els Mossos d’Esquadra, per fer complir la Llei (L’ Estatut). Afirmació tan obvia que només puc estar-hi d’ acord. Ara si que ens trobem davant la línia vermella. El fet exigeix cohesió al Govern de la Generalitat en la defensa dels interessos del país i unitat de tot el catalanisme. Si la unitat es trenca pel govern , haurem d’oblidar-nos dels fronts estatutaris i passar directament al front sobiranista, amb el que això suposa. Tot plegat m’ ha fet pensar amb allò que em va dir un amic en plena nit de santes: “Qui pensa s’ embolica”. Ho va dir seriosament i mirant-me fixament als ulls. Fou la dita de la jornada. Molt pensar sobre el dret a decidir, línies vermelles, constitucionalitat de l’ estatut, problemes de finançament i balances fiscals, quan tot és molt més simple: Fer un acte de força quan convingui i ens calgui. El conflicte sembla que és el que “ells” entenen i l’ únic camí que finalment ens queda. BONES VACANCES!