JORDI SURINYACH

catalanisme i progrés

ESPETEC FINAL: QUI PENSA S’ EMBOLICA.

L’ espetec final de  Santes, a Mataró  dóna el  tret de sortida per a marxar de  vacances. Enguany a Menorca. Me’n vaig amb un bon regust de festa major. El  patró de festa, que tothom  sembla que proposi  revisar,  encara  funciona  i continua essent un model d’ èxit. A destacar la multitudinària participació a la nit boja, el  cívic comportament dels mataronins, la diada Castellera,  l’ Ofici – que caldrà declarar patrimoni cultural de la ciutat -, els actes de  circ i les  regidores  del consistori – destaco Alícia Romero –  que  amb  en Joan Mora, van xalar de valent   durant la “passada”   i  la dormida de gegants. Dos amics, sorpresos per la participació patriòtica, activa i transversal  de l’ insigne cap  de l’oposició convergent  li van enviar dos  “sms”. El primer  deia: “Joan, tira’t del balcó” . L’altre, l’ ensabonava anomenant-lo   “frikie de les santes”. Començaré doncs vacances amb tot això al pap, però  intentant desconnectar. Em temo que  els diaris d’ aquí i  d’allà aniran farcits  de notícies sobre els propers pressupostos de l’ estat i el finançament català. Llegeixo a l’ Avui ,  que l’ economista Xavier  Sala , ha dit en to humorístic que davant  l’ actitud  d’incompliment de l’estatut per part del govern de l’estat, en lloc d’ enviar-hi negociadors, hauríem d’  enviar-hi els Mossos d’Esquadra,  per fer complir la Llei (L’ Estatut). Afirmació tan obvia que només  puc estar-hi d’ acord. Ara si  que ens trobem davant la línia vermella. El fet exigeix cohesió al Govern   de la Generalitat en la defensa dels interessos del país i unitat  de tot el catalanisme. Si la unitat es trenca pel govern , haurem d’oblidar-nos dels fronts estatutaris i passar directament al front sobiranista, amb el que això suposa. Tot plegat m’ ha fet pensar amb allò  que em va dir un amic  en plena nit de santes: “Qui pensa s’ embolica”. Ho va dir seriosament i mirant-me fixament als ulls. Fou la dita de la jornada. Molt pensar sobre el dret a decidir, línies vermelles, constitucionalitat de l’ estatut, problemes de finançament i balances fiscals, quan tot és molt més simple: Fer un acte de força quan convingui i ens calgui. El conflicte sembla  que és el que “ells” entenen i l’ únic camí que finalment ens queda. BONES VACANCES!



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per descatllar | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent