A l'arrecera del Montsec

El bloc de Moisès Martí

19 de juliol de 2008
Sense categoria
4 comentaris

Companys estem al segle XXI

Us dic de debò, que
penso que ens estem equivocant, el discurs esquerranós que des del 1978 basteix
Catalunya penso sincerament que comença a ser un llast, conec molts companys de
militància a Esquerra Republicana de Catalunya amb una ideologia i un discurs
que demostren estar encara ancorats a la Catalunya del 1936 o al maig del 68.

Sense donar-se’n
compte que per exemple de tots els que estem a la executiva d’Artesa de Segre i
la Noguera,
cap de nosaltres és treballador assalariat a compte d’atri, tots som
funcionaris, treballadors autònoms i petits empresaris, igual que la majoria
dels nostres militants i si m’apureu votants.

Vivim encara en un
discurs esquerranós més estètic i políticament correcte que no real, com en
moltes coses aquest país va amb el punt de mira desenfocat.

De lo del punt de
mira desenfocat hi ha moltíssims exemples, un n’és el fet que parlem de fer pedagogia
a Espanya, quan poca gent s’ha donat compte que és Espanya qui ens fa pedagogia
a nosaltres, però d’això ja escriuré un altre dia.

Vull tornar al tema
de l’eix ideològic esquerra dreta, us posaré un exemple, sóc una persona que
llegeixo, i hom té uns intel·lectuals de referència, anomenaré els meus cinc
preferits:

  1. Hèctor Lopez Bofill.
  2. Alfons Lopez Tena.
  3. Vicent Partal.
  4. Víctor Alexandre.
  5. Ramon Tremosa.

També podria afegir
en Salvador Cardús o en Xavier Roig, però bé, a hores d’ara algun company meu
que llegeixi el bloc ja es deu estar que treu fum al veure que a la llista hi ha
dos filoconvergents de dretes, ui si, que dolents que són la gent de dretes.

Doncs, aquets
personatges de referència per a mi, i per a molta gent, ja fa temps, bastant
temps que en tots els articles i libres que publiquen sobre el fet nacional
català han abandonat l’eix esquerres dretes i només parlen de unionisme i
independentisme.

 

Companys, del maig
del 68 ençà ja han passat 40 anys, i del 1936 no en vull parlar per respecte
dels que hi van deixar la vida, companys estem al segle XXI.

  1. Jo conec dos nacionalistes de dretes que són militants d’ERC. Són amics meus i van entrar a militar a ERC perquè la veien independentista. A ells els és igual que sigui més o menys liberal o socialdemòcrata, perquè diuen que a fi de comptes tots els partits governen més o menys igual en el terreny econòmic. Ara tots dos estan molt desenganyats amb el partit, però no pas per la qüestió ideològica, sinó perquè creuen que la direcció està abandonant l’independentisme.

  2. Aquestes etiquetes dreta/esquerra ja fa estona que han caducat, quantimés ara, que hom ha pogut veure sense embuts que els governs ‘amigos’ esquerrans són com la mantis religiosa: s’aprofiten de la líbido per abatre els seus amants. Per a dir-ho com ‘ellos’: “Hay amores que matan”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!