A l'arrecera del Montsec

El bloc de Moisès Martí

20 d'abril de 2008
Sense categoria
2 comentaris

Demanar unitat, fer el ridícul i el ploricó

El món de la política té molts personatges ridículs,
i Catalunya no n’és una excepció i si hi afegim que el govern de la Generalitat és un
govern buit de competències, la cosa ja comença a posar-se dramàtica.

Però per mi que s’emporta el premi d’aquesta
ridiculesa és el conseller Antoni Castells, el personatge s’ho val, tot i que
presenta un currículum acadèmic impressionant i que fins i tot CiU en el moment
del seu nomenament en va cantar lloances, cada vegada que surt als mitjans de
comunicació fa posar vermell qualsevol persona amb un coeficient intel·lectual
per sobre de 70 (que és molt baix).

La setmana passada a Can Bassas demanava
unitat a tots els partits polítics catalans per a la negociació del nou sistema
de finançament, no sabia si riure plorar, o pensar que paio anava fumat.

De vegades, ho pensa que aquesta colla de sàtrapes
es deuen pensar que la gent som imbècils, tanmateix ho desconec si ho som o no.
Però que a aquestes alçades de la pel·lícula que algú demani unitat i no li
caigui la cara de vergonya, vol dir que la cosa està fotuda.

Fot vergonya veure al conseller d’economia i
finances fent el ploricó i el ridícul als mitjans de comunicació, el mateix que
va avalar el fantàstic sistema de
finançament del nou estatut, i el mateix que cada any negocia un finançament
miserable i lesiu pel país.

Però el pitjor és que el paio pertany al mateix
partit polític (el PSC) que va ser el primer en trencar la unitat en el moment
de negociar l’estatut, després en Mas ho va acabar d’adobar.

Demanar unitat i fer el ploricó i el gamarús
pels mitjans de comunicació, quan hom pertany al mateix partit polític que
disposa de la cau de la caixa, i quan ho feien o ho fan d’altres i se’ls
tractava o se’ls tracta de victimistes,
demostra la baixesa moral del personatge.

Si la Generalitat té problemes de diners, que miri cap
a Madrid al seu govern amic i deixi
en pau i tranquils els altres partits polítics, entre altres coses perquè ja
sabem que passarà quan es negociï el nou sistema de finançament, i passarà el
mateix que ha passat els darrers 30 anys, fotran el préssec, el covard, el
gandul i s’acolloniran, i ells seran els primers en trencar la unitat, apunyalaran per l’esquena els
seus socis de govern i els regionalistes aniran a veure que en treuen, i aquí
pau i demà gloria.

Al menys podrien tenir una mica de vergonya, i
esborrar la paraula unitat del seu
diccionari.

 

PS: la imatge és del de Polònia, és molt
millor.

  1. Es que el país, entre sociates i convers amistançasts amb els menjaflors iniciatics, son els que enganyaren a la bona gent demanan el SI per un estatut que torna deixar Catalunya lligada a Espanya per uns 30 anys mes.

  2. Salut i peles!

    sí, sí, tenim el que NO volem. Només cal parlar amb la gent del carrer NO volem aquests polítics que només miren la poltrona. Falta ser valents, reivindicar el que la gent realment necessita, falta visió de futur, falta projectes a 20 anys vista. Tot això és el que la gent vol.
    El que No volem son aquesta classe de polítics que un cop veuen que la poltrona és coixa, doncs la canvien i no passa res ja que de poltrones en tenen per donar i per vendre.
    Ser polític i fer política és servir al pais i treballar pel pais, no treballar mirant-se al mirall i mirant que “no s’acabi el XOLLO”.
    Tenim el que No volem i no podem fer res per canviar-ho. Ni tant sols sense anar a votar la cosa canviarà. Tot plegat “está atado y bien atado”.

    Som i serem.

    Francesc

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!