Tres alegries electorals i una tristesa

Primera alegria. A l’ajuntament de la meva ciutat de naixença, Barcelona, s’ha produït per fi el canvi polític. Després d’anys i anys de govern progressista (més “progre” que “sista”), d’experiments amb gasosa, de fòrums i olimpiades pirinenques, de cosmopolitisme aigualit, de permissivitats xupi-guais, d’alcaldes ballant la samba, de costosíssims referèndums urbanístics, després de tot això, entrarà el sentit comú a la Casa Gran. Tot arriba en aquesta vida.

Segona alegria. El bon resultat de Compromís al País Valencià. No tot està perdut a l’imperi dels tratxos i dels aeroports fantasma. Una força política democràtica, honesta i valenciana reneix quan més falta ens feia a tots plegats. Gràcies, Bloc i companyia.

Tercera alegria. El triomf de Bildu a Euskadi. I encara discutien si tenien dret o no a presentar-se. S’ha de tenir pa a l’ull.

I un motiu per estar trist, però no té res a veure amb les eleccions. La mort d’Elisabeth Eidenbenz, la fundadora de la casa de maternitat d’Elna. Que reposi en pau, perquè s’ho ha ben guanyat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *