En construcció

Caminem tot el passeig marítim de Calonge fins arribar a Palamós, que té un gran port pesquer i de mercaderies, continuem fins a la platja de la Fosca i la badia de Castells. Aquesta és una platja que resta verge gràcies a la lluita d’ecologistes i veïns. Certament es va salvar però la Generalitat va indemnitzar els propietaris a preus desorbitats, curiosament eren gent de l’òrbita d’un tal Macià Alavedra…

Posats a triar decidim banyar-nos-hi,  a la platja del Castell, en unes aigües netes i l’ entorn envoltat de pins. Continuem per camí de ronda, el recorregut és força dur, fent pujades i baixades fins arribar a Cap Roig.

Arribem a Calella de Palafrugell, a on tot el poble està pendent dels treballs que es fan a l’escenari tot preparant la cantada anual d’havaneres.  Entrem a l’oficina de turisme demanant per un hostal i ens informen que a Calella no hi ha hostals, només hotels, així doncs, no tenim més opció que marxar fins a Llafranc.

Allà trobem habitació a l’hostal la Barraca, molt cansats i sense haver dinat, fem una dutxa i sortim decidits a cruspir-nos una paella.

L’Hostal la Barraca no ha canviat res en els últims 30 anys, no és una hipòtesi, és seguríssim.

Els sanitaris roca i les rajoles 20×20, el terra vermell, anterior al “terrazo” i les cortines que mai han estat última moda, sinó primer intent.  Aquest ambient “cutre-retro” ens retroba amb els records de l’adolescència i desperta en nosaltres aquelles sensacions de platja, festa i companys d’abans… mediterràniament, diuen. 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!