Les aigües turbulentes
Bloc personal de Jordi Casadevall Camps
La crònica
Dilluns, 9 de maig de 2011, nit.
Formant part d’un pacífic escamot, armats únicament d’una escombra i un cubell amb cola, fem un volt pel centre de Tarragona, a la cerca i captura de parets on enganxar els cartells amb la cara del candidat Almagro. Són escasses: botigues tancades i en lloguer, bàsicament. Sort que l’il·lustre Ajuntament instal·la a cada elecció uns pràctics plafons verticals de fusta. Ens encaminem als que es troben tocant al Balcó del Mediterrani i allí ens trobem amb la competència. Una brigada de quatre persones enganxant cartells de la convergent Victòria Forns. Bon rotllo entre tots des del principi:
– ens respectarem els espais, oi?
No semblen massa de Convergència, la veritat. Pistes: quan veuen un cartell del PACMA (el partit anti-toros, per entendre’ns), no se’ls ocorre altra cosa que comentar:
– ¿pacma? en nuestro barrio llamamos ‘pasma’ a la policía…
Després una del grupet deixa anar una frase que em fa meditar:
– ¿habrá votos para todos?, porque hay partidos para parar un tren…
Quan veu la cara de l’Almagro en els nostres cartells, fa:
– Almagro, a ese le conozco yo. Estoy en el Ayuntamiento y sé que es buena gente.
Bé, però llàstima que identifiqui Solidaritat com “el partit de Laporta”. Doncs ja no ho és.
Acabada la tasca, agafen els trastos i marxen en una furgoneta. Nosaltres seguim també el nostre camí, a peu.
L’agenda
Dimecres, 11 de maig, 20,30 h, a l’Associació de Veïns La Unió de Sant Pere i Sant Pau, de Tarragona. Trobada amb el cap de llista de SI, Xavier Almagro.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!