Bin Laden: tal faràs, tal trobaràs

És moralment acceptable alegrar-se per la mort d’una persona? La pregunta és pertinent avui, des del moment que ens hem assabentat de la liquidació d’Ossama Bin Laden, responsable “intel·lectual” (que baix ha caigut aquesta paraula) de notòries atrocitats durant la primera dècada del nou mil·leni.

Sobre el fet de celebrar la desaparició d’algú, encara recordo l’entrevista que li van fer una vegada a Oriol Bohigas quan explicava, entusiasmat, el plaer que li havia produït veure saltar pels aires Carrero Blanco. Les declaracions van crear una certa polseguera i els primmirats de torn van tirar en cara al gran urbanista la seva manca de sensibilitat. Jo no arribo a tant, però és lícit no quedar-se imperturbable davant la mort de personatge despreciables com dictadors, o els seus col·laboradors, o de monstres com l’inductor de mils i mils de morts innocents.

Soluciono, doncs, el dilema que encapçala l’apunt desdoblant el personatge en dos, l’home i el criminal. Tota persona humana, fins i tot Bin Laden, té dret a un respecte en el moment de la seva mort; en aquest sentit, que Déu (o Al·là) l’hagi perdonat, o no, perquè el que és nosaltres, intentarem oblidar-lo com més aviat millor. I com el criminal que també era, avui és un gran dia per la humanitat. Avui el món és una mica més net que ahir.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *