Regressions

Quan es parla de les mancances del nostre sistema universitari, i de les reformes que calen per fer-lo millorar, sentim invariablement polítics i tertulians parlar de dues coses: la “governança” i l’excés d’estudiants universitaris (aquí i aquí, per exemple) Les dades, en canvi, suggereixen que el problema evident que té la universitat catalana és manca de finançament.

Sobre la governança no en parlaré perquè és un debat que em sembla difícil d’abordar amb dades. El que sí es senzill de discutir amb dades és el presumpte excés d’universitaris al nostre país. I val la pena fer-ho (un cop més, ja en vaig parlar aquí) perquè d’aquest presumpte excés d’universitaris en parlen fins i tot gent intel·ligent, informada i progressista com ara l’Antoni Soy, que fa uns mesos, en un intercanvi a Twitter, em suggeria que revisés les dades d’Eurostat per veure que “estem per sobre de la mitjana europea”.

Doncs bé, he fet exactament això i he pintat un mapa amb el percentatge de la població d’entre 30 i 34 anys amb títol universitari (educació terciària, com en diuen a Eurostat). Ho he fet fent servir les “regions” NUTS1 d’Eurostat on els Països Catalans son una unitat (sense la Franja i, òbviament, sense els territoris fora del Reino… però, en tot cas, a quin buròcrata espanyol se li va escapar això de deixar-nos estar junts i sols en algun lloc?). Aquí teniu el mapa:

Com veieu, els Països Catalans, amb un 39.7%, estan només lleugerament per sobre del valor que hi ha al mig entre el percentatge més baix de graduats universitaris (10.1% a una regió de Turquia) i el més alt (63.5% a una regió d’Anglaterra). Els Països Catalans estan, de fet, al nivell de les pitjors regions de França, d’Holanda, de Bèlgica, del Regne Unit (amb una sola excepció) i de Suècia… i per sota de la República d’Irlanda, de Suïssa, de Noruega i de Finlàndia, que figuren cadascuna com una única regió. També estem per sota de la millor regió de Polònia. Per altra banda, estem per sobre de Portugal, Itàlia, Croàcia, Grècia, Romania, Bulgària, Hongria, Turquia, Txèquia, Eslovàquia i les pitjors regions de Polònia.

Ara bé, tenim més graduats que Alemanya (i Àustria), i és precisament això el que es fa servir per dir: ho veieu, si tenim més universitaris que Alemanya és que sobren universitaris! Però, de fet, és Alemanya que és l’excepció! Amb el seu sistema (admirable) de “formació professional” tenen una població ben educada i ben preparada amb menys universitaris. Fantàstic! Segur que en podem aprendre coses, d’aquest sistema. Però que no ens enganyin: la resta dels països als qui ens hauríem de voler assemblar en qüestions de coneixement tenen més graduats que nosaltres, i no pas menys.

I jo dic, si aquesta qüestió de l’excés de graduats està tan poc clara, no serà un altre, el problema de les universitats del nostre país? I buscant un parell d’indicadors més surt això d’aquí sota:

En despesa pública en educació (com a percentatge del producte interior brut) el Reino està per darrera de països com Eslovènia, Estònia, Letònia, Lituània i, per descomptat, de tots els països a qui ens podríem voler assemblar (excepte, si de cas, Luxemburg). I passa el mateix amb la despesa en R+D a la universitat. No serà pas aquest el problema evident, clar i diàfan que tenim? I per què no sento els tertulians parlar-ne?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!