Sardinada popular (en el bon sentit de la paraula)

Aquest migdia, i en el marc incomparable de l’esplanada davant del pòsit del Serrallo, Solidaritat Catalana per la Independència ha organitzat una sardinada popular que ha servit per presentar la candidatura municipal a Tarragona de la formació. Un centenar llarg de persones han disfrutat d’una matinal molt agradable, d’un temps excel·lent, d’unes sardines magnífiques (per llepar-se els dits, literalment) i d’un vinet addient.

Ha pres la paraula el cap de llista, Xavier Almagro, que ha fet un curiós exercici de memòria al recordar-nos el seu passat maoista (dada contraproduent si el que vol és recollir el màxim de vots) mentre obviava la seva gestió com a regidor d’ERC (que això sí que li donaria vots). Fora d’aquesta relliscada, ha insistit en el que serà el missatge central de la campanya de Solidaritat: regeneració democràtica, acostar-se a la gent, fer que l’Ajuntament sigui dels ciutadans, no dels partits polítics, participació, transperència, honestedat… També ha parlat la número dos, Noèlia Flores, una eixerida prioratenca que ha insistit en els mateixos conceptes i que després ha confessat un enorme nerviosisme a l’hora d’adreçar-nos la paraula. No, dona, ho has fet molt bé.

Després ha estat el moment de presentar tota la llista. Segueixen al Xavier i a la Noèlia, Jordi Alasà, Maria Rosa Lerín, Miriam Sans, Josep Maria León, Maria del Carme Figueras i David Salas. Ja voldrien algunes formacions aquest equipàs. Un servidor anirà de número 5. Clou la llista un candidat de luxe: Jaume Renyer, conegut maître à penser independentista, amic i company blocaire. Els tres suplents també són “de categoria”, com diria la Vicenteta: Francesc Roig, president de l’associació de veïns de Terres Cavades, Adelina Jarque, mestra del CEIP Mediterrani, i Xavier Carreras, periodista i escriptor.

Una sessió de fotos dels candidats en diferents escenaris (cases del Serrallo, barques i les escales de l’església) amb destí a la publicitat electoral ha clos la brillant, en tots sentits, jornada.

Tarragona ja té a qui votar. I si no ho fan, després que no es queixin.

2 pensaments a “Sardinada popular (en el bon sentit de la paraula)

  1. Molt bona ressenya Jordi, i per la part que et toca, és a dir la de Barceloní de naixement i Tarragoní d’adopció, enhorabona, perquè la gent de Barcelona avui ens ha fet sentir orgullosos dels nostres conciutadans de la capital.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *