El dia de les vint-i-tres hores

Aquesta nit (per què entre dues i tres de la matinada?) s’esdevé aquella cosa tan rutinària com fastidiosa consistent en avançar o endarrerir els rellotges una hora. Diuen que és per estalviar energia. Com deia aquell, permítame que me carcajee. Si el que cal és estalviar energia, que s’adeqüin els horaris al sol, i així no fem anar de cul a les vaques (és cert: una de les conseqüències no previstes del canvi d’hora és que les vaques s’estressen perquè les munyeixen a una hora que no toca).

La imminència del canvi d’hora ha propiciat la publicació d’un interessant article de Vilaweb sobre les hores reals i fictícies, per a asabentar-nos de que l’hora oficial espanyola (que és una més respecte a Greenwech) és la mateixa que la de l’Alemanya nazi, i que per seguir la lògica geogràfica i no política hauríem de tenir la mateixa hora que ja tenen països com Anglaterra, Portugal o les Canàries.

Periòdicament torna el debat sobre si s’han de treure aquestes una o dues hores de més, però passat el petit foc d’encenalls, la qüestió retorna al calaix de polsosos expedients a l’espera d’una solució que mai no arriba. El que sí que arriba, puntualment cada sis mesos, és aquesta tabarra d’haver de canviar tots els rellotges de la casa. Per sort, el de l’ordinador canvia de forma automàtica. El que tinc al cotxe, per contra, no sé com es fa per canviar-lo (jo sóc de lletres, com és sabut) i sempre marca l’hora de l’estiu, la que demà comença.

Bona nit, encara que sigui més curta.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *