ENTRE DESITJOS I DESIDERÀTUMS

Bloc de Tomàs-Maria Porta i Calsina

20 de febrer de 2012
Sense categoria
0 comentaris

MONARQUIA O REPÚBLICA, EL DOCUMENTAL.

Comentaris sobre un documental que ha hagut de patir la censura i sobre la monarquia i la república respecte dels catalans.


Que un documental que planteja la pregunta ¿monarquia o república? hagi hagut de trigar quatre anys per a poder veure’s públicament i que s’hagi hagut de retocar vàries vegades demostra que, malgrat el que considerin alguns, 40 anys després de la mort de Franco encara estem en plena transició. Demostra que la figura del rei encara és intocable i demostra que no hi ha llibertat d’expressió ni democràcia en segons quins aspectes de la política.

És clar que això als catalans no ens sorprén: tampoc nosaltres no podem plantejar oficialment si volem ser independents o no. La mateixa constitució espanyola que explicita que el rei és injutjable – és a dir, que faci el que faci no pot ser jutjat – també explicita que els catalans hem de ser espanyols ho volguem o no. I fins i tot diu que en cas que no ho volguéssim, l’exèrcit espanyol ens tornaria a Espanya, cosa que molt demòcrata em temo que no és.

Sembla que a aquestes alçades de la pel.lícula debatre entre monarquia i república ja és un anacronisme. És un anacronisme perquè les monarquies – el govern de l’un -, si més no a Occident, no existeixen i, si existeixen, s’anomenen dictadures o tiranies. El que existeix a casa nostra és una cosa estranya en la que el rei regna però no governa i no se sap exactament per a què serveix.

Com que ningú defensa que el rei governi, em sembla que ningú no defensa la monarquia tal com s’ha entès sempre. I els anomenats monàrquics defensen un rei que com que no fa de rei, no s’entén quin és el sentit que acaba de tenir, a banda de ser un senyor i una família que serveix per a vendre molts souvenirs i fer veure que és la família ideal (en el cas del rei d’Espanya això de la família ideal ara mateix fa aigua per totes bandes i, pel que fa a la venda de souvenirs, ignoro si funciona o no).

Sembla lògic que tots siguem republicans, es a dir, que volguem triar democràticament el cap d’estat. Que preferim triar-lo més que no pas que uns individus ho siguin perquè pertanyen a una família determinada. I això és així no només perquè és més just, sinó perquè la història ens demostra que hi ha hagut molts reis sonats i ximplets ( i també polítics escollits democràticament, sí, però en aquests casos el poble ha hagut de patir la seva equivocació, no la tirania de la successió reial ).

Partint, doncs, d’aquest republicanisme m’interessen dos arguments monàrquics que surten al documental. L’un és de Paul Preston quan diu que a Catalunya ens interessa més un rei neutral que no pas un cap d’estat del PP o del PSOE, que obviament defensarien una Espanya centralista. No sé. Que jo sàpiga el rei mai no ha defensat l’autodeterminació de Catalunya, ni ha ajudat a que s’eixampli la nostra autonomia. Argumenta Preston que el rei i el príncep Felip parlen en català quan venen a Catalunya i que els presidents del govern espanyol això no ho han fet mai. Potser sí, però quan els reis han fet un ús marginal del català ho han fet més folklòricament que no pas políticament. Encara he de veure, per exemple,un discurs de nadal fet en català per part del rei d’Espanya.

El segon argument és d’una periodista especialitzada en la casa reial que ve a dir que la monarquia és una família que es dedica a les relacions públiques de tot l’estat i que si no fos la del rei, hauria de ser qualsevol altra i que més val no perdre-hi massa el temps. No el trobo massa convincent en el sentit que si un país com els USA no té aquesta figura, no veig perquè l’han de tenir països infinitament més petits. Suposo que als estats republicans hi ha persones que es dediquen a les relacions públiques sense cap problema i que tot i que no tenen el glamour dels reis, se’n surten perfectament.

Un argument dels republicans era que, dels 200 estats que hi ha al món, 180 són repúbliques i un argument dels monàrquics és que dels 20 estats més rics del món, 18 són monarquies.

Finalment, llegeixo un article molt sensat a l’Avui que ve a dir que parlar de monarquia o república a Catalunya és com parlar del sexe dels àngels perquè el que ens cas és l’independència. Després ja decidirem: i és exactament això.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!