No sé si altres blocaires s’hi han referit avui (els darrers 40 sembla que no, a jutjar pel títol dels seus apunts), de manera que ho faré jo. Avui fa vint-i-cinc anys que fou assassinat el polític suec Olof Palme, al sortir d’un cinema d’Estocolm. Palme representa com ningú la socialdemocràcia nòrdica, aquella quadratura del cercle política que, en un període històric determinat, va aconseguir oferir a la societat el millor del capitalisme i el millor del socialisme en un país de llibertats, de justícia social, de neutralitat internacional i de respecte al medi ambient. Les coses, al tombant de segle i de mil·leni, han canviat molt i aquella fórmula ja no és infal·lible, però ens queda la idea de que, si bé les utopies no existeixen, hi ha unes fórmules que s’hi apropen més que altres.
Per a la nostra generació sempre quedarà la imatge de l’Olof Palme recollint diners, com qui demana pel Domund, per destinar-los a la lluita contra la dictadura espanyola (for Spaniens frihet). Li van dir de tot, però amb aquest gest a peu de carrer deixava ben clars els seus ideals i el seu capteniment.
Avui fa vint-i-cinc anys del crim que va acabar amb la seva vida, i avui també prescriu el cas penalment segons la legislació sueca. No se sap qui va cometre el magnicidi. Només podem desitjar que, qui fos, ho dugui a la consciència per sempre més.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!