Les aigües turbulentes

Amb aquest enginyós eslògan, un grup d’adherits a Solidaritat Catalana per la Independència ens hem presentat (i guanyat) a les eleccions a l’executiva local de Tarragona. Dic hem perquè jo en formo part en qualitat de secretari d’organització i finances, càrrec que compaginaré amb la mateixa responsabilitat però a nivell comarcal. És feina, però l’apassionant moment polític del nostre país (i de la meva ciutat) bé s’ho val.

Tarragona afronta el proper mes de maig una nova cita electoral com la resta de municipis. Aquesta vegada, les eleccions vénen amanides amb l’al·licient de comprovar fins a quin punt el nou sobiranisme, l’independentisme no retòric representat per SI, és capaç d’entrar amb força als municipis com ho va fer al Parlament de Catalunya, contra pronòstic i amb tot l’aparatchik comunicacional fent-li el buit.

Els mitjans periodístics, els fòrums d’internet, els cenacles polítics… tots fan càbales sobre si SI (perdoneu la cacofonia) participarà, sola o en coalició als comicis per elegir nou Ajuntament de Tarragona. Qui sap. Tot és obert. L’única cosa segura és que si ho fa serà després d’un escrupulós procediment democràtic intern, marca de la casa a SI. Només per això ja valdria la pena votar aquesta opció enfront de les casposes ofertes de sempre.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!