Ordre, si us plau

El desallotjament policial d’uns antics cinemes okupats per col·lectius que protesten per la reforma de les pensions ha suposat una inflexió en tot allò relacionat amb la seguretat (o sigui, l’ordre públic) i en el subsegüent tractament informatiu.

En efecte, els fets s’han desenvolupat d’una manera a la qual no estàvem acostumats els darrers anys: l’actuació dels Mossos va ser eficaç, impecable, en el seu punt just; el cos policial es va sentir respectat pel nou conseller; s’ha traslladat a la ciutadania el missatge de que les normes s’han de complir, de que això no és Can Pixa, parlant clar; els mitjans de comunicació no s’han pogut aferrar a cap aspecte polèmic, criticable o cridaner. Barcelona necessita, com l’aire que els seus habitants respiren, una mica d’ordre en tots sentits.

Per a l’anècdota quedaran les manifestacions d’un portaveu dels manifestants queixant-se de que els mossos havien penetrat als cinemes sense un manament judicial. Francament, si això no és cinisme és d’una entendridora ingenuïtat. La cirereta final l’ha donada Joan Herrera, d’Iniciativa, introduint forçadament en el debat el cas Palau. Mira que n’arriba a donar de rèdits, el senyor Millet!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *