“L’evangeli de la sal”

Dissabte passat, presentació de L’evangeli de la sal, de l’amic Vicenç Vernet, al Centre Cívic de Sant Andreu de Barcelona. Qui això escriu va col·laborar en aquest llibre fent suggeriments estilístics i resolent dubtes ortogràfics, a petició de l’autor. A l’esmentat local hi té la seva seu social el Grup d’Amics Gais, el president del qual Benito Eres va presentar l’acte. També hi intervingueren Miquel Àngel Garcia, filòleg, i l’editor Manuel Rivera.

Es tracta de la tercera obra en paper de l’autor (en té una altra publicada a internet), es serveix indistintament de la prosa i la poesia i té un fort component autobiogràfic. Evangeli significa “bona notícia” i la sal ens remet a la vida. En coherència amb aquests conceptes, l’obra és un missatge de vida, un procés d’alliberament:

“He desafiat els homes, les seves lleis antigues, m’he allunyat del jou dels costums inexorables: ni esclau ni víctima, ni hostatge ni botxí, només sobirà del meu albir, lliure de lligams”.

Vicenç, després de llegir petits fragments de la seva obra, va acabar parlant d’ideologia, perquè el lloc on ens trobàvem i el públic assistent així ho demandava, i el col·loqui posterior va derivar en una necessària posada en comú de vivències, records, pors i esperances personals.

Però també hi ha literatura de la bona en el treball de Vernet, ple de poesia com aquest fragment:

“Vull que sàpigues que aquest amor
que sento per tu no desitjo que em destrueixi.
No vull acabar, com sempre,
a l’albir dels meus sentiments,
vexat per la seva influència.
He de pensar més en mi i menys en tu.”

Records d’infància, uns referents clàssics, els mites de l’autor, ajustaments de comptes amb el passat… tot es pot trobar en la literatura vernetiana. Com diu la contraportada, literatura atípica, però literatura de veritat i molt ben escrita, estructurada i celebrada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *