Eleccions al Parlament’10 (11: Reus)

La crònica

Dijous, 25 de novembre de 2010 (vespre)

Se celebra l’acte final de campanya de Solidaritat a la demarcació, i es fa a Reus. El Teatre Fortuny causa impressió, ple de gent fins al galliner i amb multitud d’estelades penjant a cada pis. Les obres de la carretera de Tarragona a Reus, que cada dia estan pitjor, fan que arribi amb un cert retard a l’acte, de manera que en un primer moment em quedo sense seient a les files reservades als candidats. M'”exilien” a una llotja lateral, però uns moments més tard l’eficaç Miriam, la noia per tot, aconsegueix trobar-me un forat a la quarta fila, on m’instal·lo en el precís instant en que entren a la sala Joan Laporta i la resta d’oradors. Aplaudiments, ovació, crits d’independència. La bogeria. Els quatre oradors (els tres tenors i el cap de llista Hèctor), en la seva línia. Avui està molt brillant l’Alfons López Tena, que quan s’hi posa, s’hi posa. Tots apugen el llistó dels atacs als adversaris. Albert Rivera, Josep Poblet, Ernest Benach, José Montilla… tothom rep canya implícitament o explícitament. Final apoteòsic. Reus respon, Reus mai no defrauda.

La frase pescada al vol

Es el del fúrbol“. Exclamació d’una transeünt al recollir el tríptic de Solidaritat. Sembla mentida com es pot sintetitzar tant el currículum d’una persona, en aquest cas Joan Laporta.

La reflexió

Reus és capdevantera en la recerca agroalimentària, concretada en el Centre Tecnològic de Nutrició i Salut, que interactua amb la Universitat i les potents empreses de la zona. En una Catalunya independent el sector públic, imprescindible en aquestes apostes estratègiques de futur, podria dedicar-hi molts més recursos dels que s’hi dediquen ara.

Els adversaris (avui: Ciutadans)

Són els “no nacionalistes” que van nuets. El cap de llista es diu Vicente Castillo, i no he aconseguit saber-ne pràcticament res. Per les fotos, no sembla un senyor massa disposat a despullar-se o a rebel·larse, com diu el seu eslògan. El que sí sembla és bastant anticatalanista, a jutjar pel seu Facebook. Au, doncs, bon vent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *