Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

24 de novembre de 2010
1 comentari

Eleccions al Parlament’10 (9: Salou)

La crònica

Dilluns, 22 de novembre de 2009

Acte electoral a Salou. Arribo al Centre Cívic (a l’Ajuntament) i per sorpresa meva tres formacions polítiques fan actes simultàniament: Convergència, Iniciativa i Solidaritat. A la nostra formació li ha tocat una enorme sala amb capacitat per a cent persones. Naturalment, no s’omple. De fet, som poquets, i el que podia haver estat un acte formal, amb discursos més o menys elaborats (jo mateix en portava un de preparat), es reconverteix en un col·loqui precedit de dues petites xerrades a càrrec d’Eugeni Capella, candidat de Cambrils però que treballa a l’Ajuntament de Salou, i d’Albert Pereira, número 2. Jo acabo fent de presentador i me’n surto prou bé, tenint en compte que era una tasca totalment imprevista. Després, petit col·loqui entre els assistents. A un d’ells li preocupa el futur d’una Catalunya independent a la Unió Europea. Hi seguirem? No ens voldran? Albert Pereira li soluciona els dubtes amb el rigor d’un jurista i l’entusiasme d’un vell patriota (bé, no tan vell). El repartiment de tríptics i de pseudo-bitllets de 3.000 euros entre els assistents clou el modest acte.

La frase pescada al vol

“Ja has saludat la Maria Lapiedra?”. Perversa pregunta que un company de feina em llança, tot dinant, quan comento que he tingut ocasió de saludar diverses vegades Joan Laporta. Que no m’esmentin aquesta tia, si us plau. Quina vergonya aliena ens fa passar.

La reflexió

El corredor mediterrani ferroviari, essencial per a connectar els territoris mediterranis (i els seus ports) amb les regions més riques i dinàmiques d’Europa (Roina, Rin…), dorm el son dels justos. A Espanya li interessa més unir València amb Madrid i fer túnels pel centre dels Pirineus, contra tota lògica econòmica i amb tota lògica centralista. Necessitem ample de via europeu per unir el País Valencià amb Europa. Catalunya hi posaria fil a l’agulla l’endemà mateix d’esdevenir un estat.

Els adversaris (avui: Reagrupament)

Adversaris, no. Diguem que cosins germans que, de forma transitòria, han tingut un malentès per un quítame allá esta candidata. El cap de llista és Ferran Pujol. No, no és gaire conegut, bàsicament perquè té un peu a Almoster però l’altre a Sant Cugat. És un cunero, com diuen a la península. De número set hi va Lluïsa Sanabra, antiga companya de feina, a qui saludo si m’està llegint. Tanca la relació de candidats Gil Cristià, responsable del Tarragonès a qui li va tocar donar-me de baixa de Reagrupament quan li ho vaig demanar. Consti que ho va fer sense posar-me pegues de cap tipus.

L’agenda

Dijous, 25 de novembre. Passejada i esmorzar de Joan Laporta pel centre del Vendrell. A partir de les 10,00 h.

Dijous, 25 de novembre. Acte de Solidaritat Catalana per la Independència a la Universitat Rovira i Virgili. A la Sala de Graus de la URV de Reus, a les 13,00 h.

Dijous, 25 de novembre. Acte electoral de SCI a Reus, final de campanya. Al Teatre Fortuny, a les 20,15 h.

Divendres, 26 de novembre. Acte electoral de SCI a la Secuita. A la sala d’actes del Casal, a les 20,00 h.

  1. A veure si t’informes molt milló a l’hora de parlar de Reagrupament com a mínim no apareixerás com un indocumentat.

    Un reagrupat del Tarragonès

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!