Eleccions al Parlament’10 (8: tens un correu)

La crònica

Dilluns, 22 de novembre de 2010

Obro la bústia de casa i, com dia sí dia no, em trobo algun sobre de propaganda electoral. Quan ja hem superat l’equador de la campanya, alguns partits encara no m’han fet saber les seves propostes via correu tradicional, és a dir, en paper. Altres sí. Els socialistes afirmen, com un triomf, que amb ells governant “Catalunya ha assolit el màxim autogovern, el millor finançament i la màxima inversió pública de l’Estat de tota la història”. Gràcies, home. El tríptic del PP és un batiburrillo de propostes sense ordre ni concert, on destaca la frase de Rajoy “el cambio en España comienza en Cataluña“. Això és el que som per ells, un simple trampolí, res més. Esquerra ofereix algunes raons per votar-la: impuls a un referèndum (Benach ens dirà com), evitar que el PP sigui el tercer partit de Catalunya (tradicional obsessió d’Esquerra, que en sí no té cap sentit) i altres.

No a la bústia sinó al carrer trobo dos fulls més. Un sembla un anunci d’una acadèmia d’anglès, amb una foto de l’estatua de la Llibertat, però no: anuncia una tal Alternativa Liberal Social, que respira d’aquesta manera: “no queremos derivas independentistas“, “nos gusta la Cataluña plural“, “para la defensa del bilingüismo cordial (tot en castellà)”, etc. Bona nit i tapi’s. L’altre full és del SAIn. Què és el SAIn? No, no és allò de què estan fetes les ensaïmades, sinó el Partido Solidaridad y Autogestión Internacionalista. No s’estan de res: volen fer desaparèixer la fam, l’atur, l’esclavitud infantil… però no diuen com. Volen una España solidaria i la defensa de la vida humana desde la concepción hasta la muerte natural. Tampoc els penso votar.

La frase pescada al vol

“Ens tornaran a bombardejar com al 38. La gent té molta por”. Alarmant frase deixada anar per un matrimoni d’avançada edat, mentre Laporta es feia fotos al mercat de Tarragona. “No s’ha de tenir por, perquè ara les coses són molt diferents”, els vaig replicar. No sé si els vaig convèncer gaire.

La reflexió

La de milions que costa la tramesa de la propaganda a totes les bústies. Paper i més paper que en molts casos va directament a la brossa, i que paguem entre tots (el paper, no la brossa). En una Catalunya independent (i mentre no ho sigui també es pot fer) la difusió de propostes electorals es farà per mitjà de les noves tecnologies, que ja dominaran totes les capes de la població: ecològic, net, instantani…

Els adversaris (avui: Pirates de Catalunya)

L’apariència és de partit friqui, però la proposta és ben seriosa: a favor del programari lliure, per la circulació sense censures de tot tipus d’informació i partidaris de la democràcia directa i participativa. Impossible oposar-s’hi. Fa bé Vilaweb de donar-li un rang de partit “important”. Encapçala la llista de Tarragona Ester Galimany, una xiqueta de 27 anys nascuda a Valls i enginyera informàtica per la Universitat Politècnica de Catalunya. Ah, per cert, ja hi ha un diputat pirata a Suècia.

L’agenda

Dimecres, 24 de novembre. Acte electoral de SCI a Ulldecona. A la Casa de Cultura, a les 19,00 h.

Dijous, 25 de novembre. Passejada i esmorzar de Joan Laporta pel centre del Vendrell. A partir de les 10,00 h.

Dijous, 25 de novembre. Acte de SCI a la Universitat Rovira i Virgili. A la Sala de Graus de la URV de Reus, a les 13,00 h.

Dijous, 25 de novembre. Acte electoral de SCI a Reus, final de campanya. Al Teatre Fortuny, a les 20,15 h.

Divendres, 26 de novembre. Acte electoral de SCI a la Secuita. A la sala d’actes del Casal, a les 20,00 h.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *