Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

4 de novembre de 2010
0 comentaris

Jo no t’espero… però sigues benvingut

Diumenge arriba el Papa a Barcelona, precedit per una llarga i planificada preparació de la visita, portada a terme bàsicament per l’Església Catòlica (principal interessada) i indirectament per les institucions polítiques (sobretot per allò de la foto, vint-i-un dies abans d’unes eleccions). A aquesta milimetrada posada a punt, a aquest fer i desfer agendes, itineraris i protocols, a formar voluntaris, a tallar carrers i a preveure la logística més impensable, s’hi ha oposat una altra preparació: la dels que no estan d’acord amb la figura del Papa, a la institució que representa i a les postures que defensa. La campanya es titula “jo no t’espero” i ha sorgit a l’escalf de certs sectors de la societat que xipollegen feliços en tot allò que sigui “anti” alguna cosa. Si aquesta cosa és qualcom relacionat amb el catolicisme, autèntic ase dels cops en els darrers temps, millor que millor.

Sóc el primer en denunciar determinats pronunciaments ideològics de l’Església Catòlica i així ho he fet en tots els àmbits en què així m’he pogut expressar. Condemno l’actitud retrògrada del catolicisme en qüestions relacionades amb la sexualitat o el paper de la dona, sóc molt crític amb l’excessiva concentració de poder (material i centralista) del (segons ells) “regne que no és d’aquest món” i deploro el seu hipòcrita posicionament quan toca temes com la guerra, la pena de mort o determinats règims polítics, i ja no diguem la pederàstia.

Comprenc molt bé que hi hagi gent que estigui en contra d’aquesta visita però no m’agraden aquest tipus de campanyes i temo que, com sempre, triomfi la visió més maniquea, simplista, violenta i irrespectuosa de l’oposició al catolicisme i tot acabi com el rosari de l’aurora, si se’m permet l’expressió, mostrant al món (perquè el món sencer ens estarà mirant aquell dia) la foto no volguda. Hi ha l’oportunitat d’oferir el millor de la nostra societat, tolerància, respecte a les idees dels altres, catalanitat… però hi ha la probabilitat de que acabi transcendint només el pitjor, i Barcelona ja comença a tenir una certa tradició en aquest sentit cada vegada que hi ha algun esdeveniment de rellevància.

Santedat, jo tampoc us espero, però… sigueu benvingut a Catalunya. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!