Tarragona decideix diumenge

El proper diumenge, les consultes populars per la independència de Catalunya arriben a Tarragona. Un any i escaig després de la fita d’Arenys de Munt, l’exitosa experiència de participació democràtica arriba a la meva ciutat, amb una bona organització però amb poca transcendència ciutadana. Tarragona és com és, però no hi han ajudat gens ni les institucions (l’Ajuntament, que va votar en contra adherir-s’hi, vol cobrar una barbaritat per l’ús del Palau de Congressos com a seu de la nit electoral) ni els mitjans de comunicació (gèlid silenci del Diari de Tarragona, esperable d’altra banda).

Alguns números de la moguda. Estan previstos 19 col·legis electorals: 4 a la Part Alta, 7 a la zona Centre i l’Eixample, 1 a Llevant, 4 als barris de Ponent i 3 a la Part Baixa i Serrallo, cada un d’ells amb una o dues meses. Hi ha a més una urna mòbil per ser instal·lada al mig del carrer, a les zones on no s’ha aconseguit cap local (el que dèiem de la col·laboració de segons qui). A dia d’avui hi ha 808 voluntaris inscrits, necessaris per tota la logística necessària: paradetes al carrer els dies senyalats, repartiment de publicitat, encartellades als carrers i a les botigues, posada a punt del sistema informàtic (molt important això), integrants de les meses, etc. Estan cridats a les urnes 118.778 tarragonins majors de 16 anys.

Jo formaré part de la mesa del col·legi de la Cooperativa Obrera. Prometo que l’endemà hi haurà crònica de la jornada en aquest bloc. Fins que no arribi el gran dia, si algun tarragoní o tarragonina llegeix això (ja sé que sí) li demano entusiàsticament que faci la màxima difusió perquè tothom (he dit tothom) acudeixi a qualsevol dels col·legis a votar, a favor, en contra o en blanc, a la pregunta que se’ns formula, perquè aquesta és la gràcia de l’assumpte: participar activament, dir-hi la nostra, decidir.