Les aigües turbulentes

Calahorra, Calahorra,
que parece Washingtón,
tiene obispo y ‘toa’ la ostia,
casa putas y frontón.

(Jota popular)

El passat dia 8 Tarragona va entrar en un selecte i reduït grup de ciutats: el de les que tenen “uns coneguts grans magatzems de la Plaça de Catalunya de Barcelona” (no vull fer publicitat). Aquest divendres va obrir les seves portes perquè els tarragonins (i dels voltants) les creuessin, atrets per la possibilitat d’adquirir els productes més variats tan de roba com d’informàtica, tan de parament de la llar com de cosmètica, seguint els cànons més estrictes d’un consumisme que, lluny de periclitar, es referma dia a dia.

Vaig aprofitar per entrar i passejar-m’hi el 12 d’octubre, aprofitant que estava obert (lògic: aquell dia no era festiu, oi…?). Molta gent va tenir la mateixa pensada que jo i va col·lapsar els carrers dels voltants i els passadissos interiors. Ja amaïnarà l’eufòria, però en un primer moment em va quedar la impressió d’una certa “provincianitat” de l’esdeveniment. Tot era lluent i maco. La gent pugnava per visitar totes les seccions, tocar tot el gènere exposat a la venda i pujar bocabadada per les escales mecàniques.

Tarragona té de tot. Per tenir, fins i tot té “uns coneguts grans magatzems…”. Tarragona ja és una gran capital.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!