Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

12 d'octubre de 2010
0 comentaris

Vacances a Titerogakaet (i 4: el taxista de Tías)

La capital de Lanzarote, Arrecife, ofereix alguns punts d’interès, com la Charca (una mena de mar interior, ple de barquetes de pescadors) i el castell de San Gabriel, al qual s’accedeix pel pont de Las Bolas (a la imatge; les boles són d’un canó, per si no queda clar). La tarda d’aquella dia la passo a la platja de Guacimeta. Que què té d’especial? Doncs que està a tocar, literalment, de l’aeroport. La gràcia és que cada ics minuts no pots evitar aixecar el cap per veure com els avions es disposen a aterrar a cent metres sobre el nivell del mar.

Encara que pedres, camells, cactus, platges i avions han complert amb escreix la seva obligació d’entretenir-me, la meva estada a Lanzarote encara em reserva una distracció. El darrer dia tinc l’oportunitat de bussejar breument a la piscina dels apartaments, cosa que no havia fet en ma vida. Carregant un pesat equip compost per una mena d’armilla, unes ulleres i una bombona d’oxigen, i convenientment vigilat per un expert, em mantinc alguns minuts sota l’aigua… a dos metres de profunditat! Tota una aventura, i de franc: es tracta d’una promoció als turistes d’una escola de submarinisme.

Un taxista marxós i simpàtic (cosa rara) em trasllada a l’aeroport pel vol de tornada. Potser té aquest caràcter perquè és un taxista de Tías, com ell mateix s’encarrega de recordar-me. Per qui no ho sàpiga, que suposo que és la majoria, Tías és el nom del municipi on prenc el taxi i això explica el penós joc de paraules que encapçala aquest apunt. Potser les meves muses continuen de vacances. Jo, ja no.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!