Les aigües turbulentes

Jornada dedicada a la part nord de l’illa, que ofereix diversos punts d’interès. Començarem amb els Jameos del Agua, creació de l’artista César Manrique. L’home va agafar, és un dir, una mena de cova volcànica i la va recrear fins convertir-la en una obra d’art. És una gran cavitat ambientada amb música relaxant (d’aquella que s’escolta a casa amb espelmetes). Un cartell adverteix al visitant de no tirar monedes al gran llac central perquè el metall perjudica els crancs que hi crien i que són la fauna més valuosa de la zona; naturalment hi ha algun analfabet que tira el corresponent cèntim d’euro, com si estigués a la Fontana di Trevi. Es surt després a un espai exterior, amb un altre estany d’aigües nítides, presidit per una palmera (a la imatge) que va molt bé per fer-s’hi una foto amb alguna postura simiesca.

Prop de Los Jameos trobem la Cueva de los Verdes. De fet és una continuació del primer. Una guia condueix el ramat de visitants per una part de la cova, humida i silenciosa, fins a un espai acondicionat com a auditori. Un piano presideix l’escenari, amb un rètol escrit en set idiomes (inclòs el català!) que diu “no tocar el piano, gràcies”. No tocar-lo ni físicament: per entrar-lo a la cova va caldre desmontar-lo peça a peça, segons ens diu la guia, i això explica la cura amb què s’ha de tractar l’instrument. També ens explica que uns aparells medeixen l’activitat vulcànica, la temperatura, els moviments sismogràfics, etc. per estar al cas si passés alguna cosa, però de moment “todo está tranquilito, esperemos que siga así un ratito más“. Segons m’informo, caldrà esperar uns cent anys, que és la probabilitat de que hi hagi una erupció a Canàries. Tranquil·lets, doncs.

El punt més al nord de Lanzarote és el Mirador del Río, on, previ pagament de 4,50 de l’ala, pots contemplar, sencera, la petita illa de La Graciosa, paradís de 644 habitants. De tornada a l’hotel, ràpida visita al Jardí dels Cactus: centenars i centenars d’exemplars d’aquest tipus de planta, de totes mides i colors, de les quatre parts del món. La contemplació de tanta punxa em fa pensar, més d’una vegada, en tot el que m’envolta a la vida diària, cosa que pretenc evitar amb aquestes vacances. No queda tant perquè s’acabin.

[continuarà]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!