Mor Joan Triadú i no m’havia adonat de la importància d’aquest home per a la nostra llengua i la nostra cultura, sobretot en els moments més foscos per Catalunya. Consulto el volum 23 de la meva Wikipèdia de paper i em trobo amb la biografia d’un home que va començar de ben jove a estudiar, a escriure i a treballar incansablement pel país: la revista Ariel, l’Agrupació Dramàtica de Barcelona, el concurs literari de Cantonigròs o el Consell Català de l’Ensenyament, col·laboracions a Vida Nova, Serra d’Or o Avui, antologies de poesia, crítica literària, traduccions de Shakespeare, pedagog, membre de l’Institut d’Estudis Catalans, secretari tècnic d’Òmnium Cultural… mai no ha parat fins la seva mort. En una ocasió va declarar que quan aquella arribés, l’epitafi havia de dir “Joan Triadú, exigent en poesia”. Que descansi en pau i, en homenatge, siguem nosaltres exigents amb el nostre país i amb la nostra cultura.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!