Les aigües turbulentes

En aquests moments no està clar si el ja famós pastor ultramontà de Florida cremarà o no exemplars de l’Alcorà. Sembla ser que el peculiar acte de protesta té a veure amb la polèmica per la construcció d’una mesquita aprop d’on es va produir l’atemptat de les torres bessones. No tinc massa clara l’opinió sobre aquest afer. S’hi barregen diferents elements que em fan anar de la condemna a la indiferència i a l’inrevés. Sí que se m’acudeixen reflexions sobre la qüestió.

Per exemple, m’admiro del rebombori que ha creat aquest individu amb la seva amenaça. Estats Units, i el món sencer, estan plens de sonats amb teories peregrines, que anuncien accions espectaculars o cridaneres i que busquen els seus deu minuts de glòria friqui. Molts d’aquests personatges tenen a veure amb sectes o interpretacions ultramontanes de les religions. Només faltava internet per facilitar la propagació dels seus missatges… dels quals ningú no en fa cas. Però aquest home, no sabem el perquè, sí que ha merescut l’interès dels mitjans de comunicació i la intervenció de dirigents polítics.

A la consigna “cremaran Alcorans”, i com si d’un resort es tractés, ja s’ha reproduït el mateix esquema que quan l’afer de les caricatures de Mahoma. Clams pel respecte a les creences religioses i acoquinament general. Dit d’una altra manera, el mateix que no es produiria si la religió atacada fos el cristianisme, l’Església Catòlica per més senyes. 

Un elemental sentit de la coherència hauria de donar com a resultat que aquest senyor té tot el dret a cremar llibres religiosos en el país en què constitucionalment està protegit el dret a cremar la bandera, objecte perfectament equiparable pel que té de símbol i de veneració.

La proposta del capellà és una provocació, òbviament, i feta en el moment menys oportú, però si no se li hagués fet cas ara no estaríem lamentant l’enèsima crisi entre les potències occidentals i l’Islam. De moment ja s’han produït les habituals manifestacions en països remots, amb el resultat d’un mort. Què li costava a un estar-se callat i ser una mica més respectuós amb uns símbols religiosos i què li costava a l’opinió pública no inflar artificialment el conflicte.

Estic convençut de que el món està fent marxa enrera pel que fa a la tolerància envers les creences, al respecte a la llibertat religiosa i al sincer desig d’un futur de convivència. Els que sí hi creiem hauríem de reflexionar sobre què no fem bé.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!