Les aigües turbulentes

El que ha passat aquest estiu amb els anomenats top manta al Baix Penedès ha servit per omplir de tinta les paupèrrimes pàgines dels diaris de paper i allargassar una mica les notícies televisives, però també per plantejar, una vegada més, un d’aquells problemes que tornen i retornen i que no se sap mai com agafar-los.

La cosa ve d’antic i ho podríem resumir dient que uns senyors (normalment de procedència exterior, la qual cosa complica l’assumpte) es dediquen a vendre articles (falsificats o piratejats, però no sempre) a la vorera dels carrers més transitats. Els comerciants ho perceben com una competència deslleial i les ordenances municipals no permeten tal activitat, de manera que les corresponents policies locals tracten d’impedir-ho confiscant el material i prenent les dades als responsables per tal d’imposar-los una improbable multa. La cosa fa anys que dura, però aquest estiu els alcaldes del Vendrell i Calafell, municipis turístics, han llançat la tovallola perquè no donaven l’abast: al revés d’aquella cançó de Joaquín Sabina, hi ha “poca, poca, poca policia” i en canvi hi ha molt venedor de manta-farcell.

Solució municipal, pactar amb els venedors. Si us poseu en aquest carrer, la policia no us molestarà. Grans i justificades protestes dels comerciants de tota la vida, els que sí observen llicències i impostos. O sigui, una autoritat que no pot exercir la ídem decideix que no es compleixi la llei que ella mateixa ha aprovat. Això és molt típic de les administracions actuals: farcir-se de normatives inacabables, engruixir fins el deliri els diaris oficials, i quan està tot reglamentat al mil·límetre, resulta que no es fa complir, o bé perquè no es vol, o bé perquè no es pot.

Com se sap, posteriorment una reunió entre responsables d’Interior, municipis i el col·lectiu perjudicat ha servit per desactivar la mala solució i comprometre’s a trobar-ne una de millor. En Joan Saura no tot ho fa malament. Per a un debat més calmós, lluny de xafogors estiuenques, quedaran les derivades del cas: les perpètues insuficiències dels ajuntaments, les problemàtiques específiques dels municipis turístics, el paper del ciutadà anònim comprant els productes top manta, la necessitat de superar cert progressisme mal entès… Vénen eleccions i d’això també se n’haurà de parlar, oi?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!