Les aigües turbulentes

En data d’avui he adreçat un correu a Reagrupament comunicant formalment la meva decisió de donar-me de baixa de l’associació.

Els he exposat les raons. La primera, ve de lluny, i no és altra que la falta d’explicacions convincents, per part de la direcció, de l’episodi que va acabar amb la marxa de quatre membres de la Junta Directiva. El fet que tingués (i segueixo tenint) molta relació amb tres d’aquests quatre membres va contribuir, sens dubte, a veure des d’aquell moment Reagrupament d’una altra manera, com si ja no tingués res a veure amb mi. Tot i així, vaig continuar.

La segona raó vingué amb el procediment de confecció de les candidatures al Parlament. Contravenint el que s’havia aprovat a la primera assemblea (llistes obertes, votades per circumscripcions), les candidatures definitives es van cuinar no sabem amb quins criteris i simplement foren ratificades pels associats. El meu vot fou en blanc. Tot el procés entrava en contradicció amb el concepte de “regeneració democràtica”, un dels eixos fundacionals de Reagrupament.

La darrera raó és més actual: els intents per formar una candidatura coaligada amb Solidaritat Catalana estan obstaculitzats, crec jo, per una actitud cada dia més tancada per part de Reagrupament. Els seus arguments no els acabo d’entendre: que altres els copien el programa (i…?), que ja van oferir el cap de llista a algú, que no troben el moment per parlar (sic)…

Sempre dol abandonar un col·lectiu i ho sento perquè hi ha persones prou vàlides, almenys al Tarragonès, però com diu el seu líder (guru, segons alguns), “la vida és dura”.

Paral·lelament, ja en el seu moment em vaig adherir a Solidaritat Catalana. Crec que és l’aposta més seriosa i amb més possibilitats d’èxit el 27 d’octubre (o pels voltants). Com a mínim, és l’opció més temuda per l’independentisme retòric d’Esquerra i pel sobiranisme sí-però-no de Convergència. N’hi ha prou de llegir els atacs que rep per constatar-ho i de veure el degoteig de significades personalitats que hi fan cap, dia sí, dia també.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!