Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

8 d'agost de 2010
1 comentari

Unitat independentista? Això és molt fàcil de dir (i 5)

Acabo aquesta sèrie de llargs articles sobre les dificultats per aconseguir una única candidatura independentista a les properes eleccions al Parlament. Han estat un conjunt de reflexions personals, sense guió previ, sobre l’estat de la qüestió, la necessitat o no de la unitat, i com i amb qui aconseguir-la. Per cert, agraeixo els comentaris que s’hi han fet.

La meva tesi és que si bé la unitat absoluta seria bona, pel que tindria d’efecte multiplicador de cara a l’electorat, és també inviable, i això ho sap tothom. No són, o no són només, les rivalitats personals a l’hora d’encapçalar el projecte o anar més amunt o més avall a una llista; si aquesta fos la raó bàsica, ho trobaria francament miserable. Hi ha altres raons, és clar: les diferents trajectòries de la pluralitat de partits, grups o col·lectius que s’han reclamat independentistes els darrers anys, l’estratègia a seguir abans de la proclamació d’un estat (com es forma un govern?, es pacta amb algú o no es pacta amb ningú? hi ha d’haver disciplina de vot?, etcètera.

Durant la presentació a Tarragona de Solidaritat Catalana, el seu portaveu Albert Pereira va apuntar una reflexió interessant: no hem de mitificar la unitat. S’aconsegueix si es pot, i si no, doncs no. Som una societat plural i pensem de moltes maneres. Insisteixo en el que deia a l’article anterior: és hora de treure’ns del cap l’obsessió per aconseguit un únic partit independentista (fins ara ho era ERC, i ja s’ha vist com ha anat tot plegat), per passar a la idea de “independentisme” a les dues, tres, quatre forces d’obediència catalana, prefigurant el ventall parlamentari que haurà de continuar existint quan assolim la llibertat. I aquí també hi tindria alguna cosa a dir Convergència, força que en cap moment ha estat objecte d’aquesta sèrie de cinc apunts.

  1. Hi ha un error de base quan es parla de “unitat de l’independentisme”. No es tracta d’unir tot l’independentisme:
    – Els independentistes de dreta CDC (ells diuen que són el partit amb més independentistyes) no es mouran d’on són. I menys ara. 
    – Els d’esquerra d’ERC tampoc. Tenen un projecte clar d’esquerra socialdemòcrata propera al PSOE en qüestions socials.
    – L’extrema esquerra, al voltant de CUP-Endavant o Maulets o CAJEI no té el més mínim interès en cap unitat. 

    El que es tracta d’unir és un nou independentisme “transversal” que prioritzi la qüestió nacional a la social. Ara el problema és que els partidaris d’aquesta idea són dividits en 2 grups: Reagrupament i Solidaritat. Aquests són els que s’han d’unir fent una assemblea conjunta. Però si s’han d’unir per separar-se inmediatament més val que no ho facin i que el poble trii qui és el millor.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!