L’escena.
Festa estiuenca en un terrat urbà (Barcelona?). Un peculiar personatge, d’edat provecta i amb aspecte d’inca, plomes incloses, es dedica a encandilar la concurrència amb frases d’alt contingut filosòfic: “de vegades, quatre més sis no són cinc més cinc” (cito de memòria). Al seu més rendit deixeble se li cau la baba: “mestre!”.
El missatge.
Tot aquest romanço dels números ve a tomb, simplement, de que la beguda publicitada es compon de sis parts de cervesa i quatre de llimona. És la “clara” o el “xampú” de tota la vida.
Per què em posa nerviós?
El guru de les plomes posa la nota colorista i friqui, és simpàtic i tot. El que és inquietant és el conjunt que l’acompanya, començant pel seu deixeble (sembla un neo-progre d’Iniciativa) i acabant amb els figurants que hi ha al darrera. Us heu fixat en la manera de ballar que tenen? Si això és una festa…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Potser el que tu veus com a inquietant és un parodia. Per a mi que se’n foten dels neo-progres, els gurus i companyia.